Quantcast
El Barça, en quarantena – Món Esport

El Barça, en quarantena

El barcelonisme ha tancat una etapa memorable i la resistència de Josep Maria Bartomeu a plegar o sotmetre’s al vot de censura demanat pels socis és el llast que impedeix el club passar pàgina

El Barça és ara mateix un tren a punt d’iniciar una nova singladura, carregat d’il·lusions, de projectes, d’empenta, d’ambició i de futur, amb la maquinària a punt, però aturat a l’estació, deixant córrer el rellotge, encallat, esperant que del comboi baixi el passat per poder mirar endavant i posar-se en camí. El barcelonisme ja ha tancat una etapa. Va ser brillant, memorable, històrica, icònica, però està acabada. La imatge d’un equip ensorrat, incapaç de plantar cara al rival i encaixant un 2-8 indigne a Lisboa després d’una temporada en blanc va posar el punt final al camp, i les 20.000 signatures de socis culers impulsant el vot de censura a la junta directiva l’haurien posat ja a la institució si no fos per la inqualificable resistència de Josep Maria Bartomeu i els seus directius a sotmetre’s a les urnes o plegar.

L’equip fa el que pot per passar pàgina. Segurament no ha canviat prou, però ha canviat bastant. Ronald Koeman és lideratge i autoritat a la banqueta, els joves estan agafant el relleu i el protagonisme, hi ha moviment, nova energia, els intocables ja no ho són tant o ja no hi són, juga el que treballa i s’ho mereix, la construcció de l’equip torna a ser més important que el regnat de les individualitats, les alineacions cada dia aporten bones notícies. Només cal una mica de temps perquè l’entrenador destriï el gra de la palla, perquè el treball col·lectiu agafi gruix, perquè els nous trobin el seu espai, perquè els joves creixin amb l’equip i, per què no dir-ho, perquè Leo Messi se senti a gust apadrinant el naixement d’aquesta nova etapa.

Segurament li seria més fàcil si Bartomeu i els seus baixessin del tren i aquest pogués arrencar per fi. Però els dirigents estan instal·lats en l’egoisme dels seus interessos particulars. Res a veure amb el “bo per al Barça” que resava el seu lema electoral en les eleccions de fa cinc anys. Vint mil socis, els estatuts del club, la seva història i els seus valors democràtics li estan dient a president que s’ha de votar ja per mantenir la legitimitat o per marxar, si aquest és el mandat. Però ell prefereix dubtar de les firmes, del president de la mesa del vot, dels mateixos mecanismes del club i de la neutralitat de la Generalitat; prefereix acudir a la Guardia Civil, interpel·lar al govern del país i escudar-se en la salut pública abans que afrontar la qüestió. Són prescindibles, però s’entossudeixen a negar-ho. Es neguen a acceptar el seu fracàs, com demostrava llastimosament Bartomeu presumint de 22 títols en 10 anys durant la seva compareixença de dilluns passat.

Se li va oblidar afegir que el 2010 el Barça era un tren a tota màquina que es van limitar a conduir fins a deixar-lo aturat. Se li va oblidar la pèrdua continuada d’identitat, d’imatge, de credibilitat i d’autoestima que han propiciat en l’equip i els seus seguidors; se li va oblidar la dilapidació de recursos sense sentit per falta de la direcció esportiva que ells han liquidat; se li va oblidar el fracàs de no haver complert cap dels requisits econòmics que es van proposar per fer realitat el seu gran projecte, l’Espai Barça; se li va oblidar el llast de tenir el 70% dels ingressos hipotecats en la nòmina de jugadors; se li van oblidar les dues condemnes al Barça (i no als seus dirigents) per haver comès delicte fiscal; se li oblida el mal que ha fet el Barçagate dins i fora del club, i sobretot se li va oblidar que no només ha malbaratat la presència del millor jugador de tots els temps, sinó que ha acabat traint-lo.

Bartomeu ho tenia tot per protagonitzar una presidència de notable alt, però quedarà com un dels dos pitjors presidents de la història del Barça. No hauria de sortir per la porta falsa, però acabarà sortint en globus.

Nou comentari