El Barça de Flick tenia dos objectius aquesta temporada. El primer, confirmar les credencials futbolístiques del seu equip consolidant la seva jerarquia al futbol espanyol; el segon, pujar el graó que li va faltar fa un any per tornar a disputar el tron europeu a la final de la Champions. Dels dos, el primer el té més que ben encarrilat. El Madrid de Florentino Pérez va pagar el gust i les ganes l’estiu passat per reforçar-se amb Carreras, Huijsen, Alexander-Arnold i Mastantuono i proclamar un nou cicle amb Xabi Alonso a la banqueta i Mbappé amb el 10 a l’esquena; va celebrar la seva victòria al clàssic de Lliga de novembre passat (2-1) com si fos el primer títol de la nova era, però aquell relat s’ha acabat estavellant amb la realitat d’un Barça amb més projecte, més equip i més futbol, que ja es va imposar a la Supercopa en el duel directe i ara ho fa amb un lideratge sòlid a la Lliga i un coixí de set punts a falta de vuit jornades, inclosa la del clàssic del Camp Nou. La Lliga no està guanyada, però el contrast de l’última jornada, amb el Madrid deixant-se els tres punts al camp del Mallorca (2-1) i el Barça atrapant-los tots tres davant l’Atlètic (1-2) l’ha deixada vista per a sentència.
El segon repte del Barça dependrà quasi enterament de com se sobreposi a les lesions que fa setmanes que posen bastons a les rodes de l’equip. Gerard Martín ha mantingut el nivell en absència d’Eric Garcia, Cancelo ha fet oblidar Balde i Marc Bernal ha cobert amb escreix la lesió de De Jong, però ara també ell és a la infermeria i el pitjor de tot és que Raphinha es perdrà pel cap baix un mes de competició. No cal insistir en la transcendència de la baixa del brasiler per al rendiment de l’equip, en xifres, verticalitat i lideratge. Afectarà segur i potser decisivament a la Champions. La pregunta és si també en aquest cas l’equip tindrà una resposta a l’alçada.
Òbviament, tots els ulls miren a Rashford i té lògica, però per suplir el que aporta Raphinha la resposta no la té només l’anglès, sinó tot l’equip. Marc Bernal, Gerard Martín o Cancelo i abans Eric, Fermín o Ferran es van fer grans dins l’equip i a partir de l’equip. Dissabte al Metropolitano, Rashford va ser enorme amb el gol clau de l’empat, però Olmo va fer part de la feina -assistència del gol a banda- jugant de fals nou i generant futbol a la zona de tres quarts. En els pròxims vuit dies, el doble duel de Champions amb l’Atlètic (amb el Barça-Espanyol enmig) posa el llistó molt alt. Si el Barça com a equip i Rashford com a peça ara rellevant són capaços de referendar el que van demostrar dissabte passat al Metropolitano, el Barça de Flick presentarà candidatura i estarà a un pas de l’objectiu.
