El barcelonisme hauria de tenir clar que el nou cicle anunciat pel president Laporta començarà a mig gas, amb el que això comporta de rebaixar expectatives. Renovada la confiança en Ronald Koeman i marcades entre president i entrenador les línies mestres de la nova etapa, la qüestió clau és quines eines tindrà el tècnic neerlandès per construir un equip guanyador. I el que es pot dir el dia d’avui és que tant Koeman, com la direcció esportiva, com el president saben que el Barça no tindrà la plantilla que necessita per aspirar a convertir-se en un equip top aquesta temporada, i quan diem equip top vol dir candidat a guanyar la Champions. Per què? Doncs perquè amb una massa salarial esportiva del 70% dels ingressos i una davallada d’aquests d’un 35%, la situació és d’emergència. Perquè vendre és massa urgent, rebaixar sous és imprescindible i invertir és una quimera. I perquè si els jugadors (Busquets, Alba, Piqué, Pjanic, Griezmann, Umtiti, Coutinho, Braithwaite…) no posen de la seva part per alleugerir llast (amb sortides i rebaixes de sou), no només no es podrà fitxar cap jugador diferencial, sinó que Messi i els jugadors fitxats aquest estiu a cost zero no podran ser inscrits i la plantilla resultant acabarà sent pràcticament la mateixa que fa un any.
L’únic aspecte positiu d’aquesta situació és que el club està més obligat que mai a mirar cap a dins, al futbol base, per trobar la saba nova que necessita el primer equip. Hauria de ser una prioritat, una d’aquelles línies mestres de model de club, de projecte esportiu, innegociables per a la direcció esportiva i pa nostre de cada dia de l’entrenador de torn, però l’aposta de Bartomeu era una altra, galàctica, curtterminista i ruïnosa, i per això i altres coses, passarà a la història com un dels pitjors presidents en la història del Barça. Afortunadament, Laporta ho veu d’una altra manera, Koeman ho veu d’una altra manera i fan de la necessitat virtut, que també és un talent i una estratègia encertada en el context actual. Mirin, si no, a Pedri. Si Koeman hagués tingut a Xavi i Iniesta, Pedri no hauria jugat ja els 50 partits a Primera que ha jugat als 18 anys, ni hauria estat inclòs a l’onze ideal de l’Eurocopa, ni seria per edat i talent un dels elements clau del Barça que vindrà.
Està clar que no sempre es pot cantar el bingo quan es tracta de jugadors tan joves i normalment en període de formació, però si una cosa no es pot negar és que el Barça té molt bones cartes per jugar amb el talent que puja de la Masia. Ara mateix, per exemple, el club ha ingressat un fix de 15 milions per la venda al Leeds de Júnior Firpo, el suplentíssim de Jordi Alba al lateral esquerre; i Koeman està aprofitant els partits de pretemporada per avaluar el grau de fiabilitat -les condicions i talent salten a la vista- d’Alejandro Baldé (17 anys), que la temporada passada ja es va consolidar al filial. Hi ha més exemples. Nico González (19) -fill de l’exfutbolista del Deportivo, Fran- està cridat a ser un relleu natural per a Sergio Busquets, que fa massa temps que no en té; Ilaix (18) ja va demostrar la temporada passada que pot aportar talent, cames i gol al migcamp blaugrana i només cal que l’avarícia del seu entorn no li acabi esguerrant el somni. I podríem seguir perquè Gavi, amb només 16 anys, ja pica a la porta del Camp nou i ves que no la tiri a terra aviat. No és forassenyat imaginar-los al costat d’Ansu Fati (18), Araujo (22), Eric García (20), Pedri (18), De Jong (24), Dest (20), Mingueza (21) o Riqui Puig (21) fent créixer el nou cicle. Sigui per llibre d’estil culer, per emergència financera o per les dues, ells són la millor notícia de l’estiu i el millor anunci de què està per venir.
