Tancat el mercat d’hivern i assumit que el Reial Madrid passarà la pàgina de Cristiano Ronaldo fitxant Mbappé, sembla que tota perspectiva d’èxit del Barça en els temps que venen passa per igualar l’aposta amb l’altre galàctic que se subhastarà l’estiu que ve, el killer del Borussia Dortmund Erling Haaland. Joan Laporta, afronta el repte amb aquelles “ganas de volver a veros” que anunciava en campanya i no descarta res, perquè ambiciona una nova icona que capitanegi el projecte com ho van fer Ronaldinho primer i Messi després. Haaland ho té tot per ser la cirereta del pastís, però abans hi ha d’haver pastís. I el Barça que Xavi Hernández té al cap no farà eclosió gràcies a un fitxatge galàctic, sinó gràcies a un col·lectiu galàctic. Per això el més interessant dels últims partits del Barça no han estat les golejades davant l’Atlètic (4-2), València (1-4), Nàpols (2-4) o Athletic (4-0), que són una gran notícia, sinó tots aquells detalls que anuncien el batec d’aquest col·lectiu encara embrionari.
Més enllà que si marques 19 gols en sis partits no sembla que tinguis grans urgències amb el gol, quina gran notícia és que aquests dinou gols els hagin marcat 9 jugadors diferents; o que entre els nou hi hagi quatre davanters (Aubameyang, Dembele, Luuk, Memphis), tres migcampistes (Gavi, Pedri, De Jong) i dos defenses (Alba i Piqué); o que els gols arribin després d’un rondo de minut i mig, d’una sortida llarga del porter, d’una recuperació a camp contrari, d’una contra a l’esprint o d’un córner; o que els jugadors de banqueta firmin tres dels quatre gols del partit, com va passar diumenge davant l’Athletic amb Dembele, Luuk i Memphis. Però si el gol guanya partits, la pressió alta permet governar-los, minimitzar les armes del rival i imposar les teves i també aquí està creixent el grup de Xavi Hernández, aquí i en la capacitat de treballar solidàriament de mig camp enrere per recuperar la pilota, defensar una posició o cobrir l’esquena del company. El premi, el primer zero a la porteria després d’encaixar 8 gols en els 5 partits anteriors.
Tanmateix, si hi ha un factor de creixement diferencial per al Barça de Xavi, aquest està en la seva idea de joc, el futbol posicional, la velocitat de pilota, la combinació precisa, la pausa i l’acceleració, la defensa amb la pilota, el talent per desequilibrar… i també aquí estan passant coses importants, perquè Pedri, De Jong, Gavi i Nico, sota la batuta experta de Busquets, estan configurant el centre de gravetat del nou cicle que ve, el cor que bombeja aquesta filosofia de joc a totes les zones del camp, el relleu dels Busquets, Xavi, Iniesta i Messi, que no es va perseguir mai prou ni amb Thiago, ni amb Kross i Modric, ni amb Verrati, ni amb Arthur. Ells són la nova joia de la corona, i juntament amb els Ferran Torres, Adama, Ansu Fati, Eric, Araujo o Dest són la clau d’aquesta nova era que comença en temps de vaques magres. Si el club vol fer les coses bé, ha de prioritzar el grup i després buscar la cirereta que millori el pastís, si pot ser sense espatllar-lo.
