Fora de la Champions a la fase de grups per segon any consecutiu. I? Vaig veure un bon partit dels homes de Xavi. Seriós, amb pit i collons, amb lluita fins al final. Amb un mig del camp i una davantera més que correctes. Ens van condemnar les errades defensives. I, una concretament: la vista de Piqué en el primer gol de l’Inter. Fins llavors, la sensació al camp era de 2 a 0 com a mínim. A partir d’aquí, sí, bogeria, partit obert. I ens van colpejar ells primer. Però era la manera, que tot anés a 1.000 per hora. Es va demostrar. Es va aconseguir que la defensa dels italians s’obrís. Ens en van acabar fent tres, i haurien pogut ser més sense la presència de Sant André Ter Stegen. I n’hauríem pogut marcar 4. Si no vaig errat, vam disparar fins a 25 vegades a la porteria milanesa. Quan tens un equip que juga al catennaccio, algun mèrit ha de tenir.
Bé Raphina, bé Dembelé -què més li volem demanar, que cada cop centri bé-, bé Lewandoski, bé Gavi, superb Pedri… Dels quatre defenses de l’11 inicial no en parlo. Potser sí. Eric perfecte llevat no agafar prou bé Lautaro en el gol, però és que parlem d’un dels millors davanters centres del món. Sergi Roberto encara em pregunto si va ser-hi. Marcos Alonso era un altre del que conec, imprecís, desconcentrat… De Piqué dir que… es diu Gerard. I Busquets com sempre, però més vell, i amb errades que van costar un altre gol. També li diria que calli una mica. Què vol dir que el resultat de la Champions ens passarà factura a Madrid? Perdem la Champions a la fase de grups, sap greu, però som el Barça i queden més competicions. Sincerament, a Chamartín jo provaria l’Eric en el lloc de mig centre, tot i que voldria dir una parella de centrals formada per Piqué (por) i Marcos Alonso.
Per acabar, no estarem a vuitens de la Champions, i sí, s’ha de parlar dels àrbitres. Amb el penal a Munich amb empat a 0, amb el penal a Milà a les acaballes, amb el gol anul·lat de Pedri que era gol a Milà, amb un grup fàcil… la història hauria estat una altra. La Champions no la guanya sempre el millor, sinó el que té més sort en els detalls. I ho sabem prou bé: no parlo del Madrid, ho faig, per exemple, del gol de Bakero a Kaiserlauten, o del gol d’Iniesta a Stamford Bridge. Vaja, que ahir no em vaig emprenyar, ans al contrari. Hi ha una base excepcional i cal no córrer. Soc optimista, més del que em toca per un soci de la generació dels patidors. Els patiments els he deixat enrere. Caure de la Champions com es va fer ahir és acceptable. Roma no es va fer en un dia.
