Cap societat digne dels nostres temps pot obviar l’opció de democràcia i justícia que suposa la memòria històrica. La memòria és plural, fet que significa l’existència de pluralitat de vivències. No ens ha d’estranyar, doncs, el gran pes que la memòria històrica ha adquirit en aquest darrers anys. El FC Barcelona és una de les institucions amb més dimensió universal i humana de trajectòria democràtica. Un club que, per la seva transcendència social i cultural, ha de ser exemple permanent de l’afany honest del coneixement del passat. Per això ha de promoure i vetllar el que faci referència al seu passat que no estigui recollit i documentat així com tot el que per raons polítiques o socials han impedit la seva més correcta aplicació basada en l’esperit més noble de l’esport, la justícia i els valors democràtics.
En aquest sentit, cal felicitar la institució per coproduir, juntament amb TV3 i amb Minoria Absoluta, la docuficció La Sagi, una pionera del Barça, que aquest dimarts al vespre podrem veure a l’espai Sense ficció de la televisió pública catalana. Cal recordar que Anna Maria Martínez Sagi va ser, l’any 1934, la primera dona que va formar part de la Junta Directiva del FC Barcelona. Esportista, poeta i periodista, feminista i republicana, esportista i barcelonista. La recuperació de la memòria de la Sagi per part del mateix club dona sentit i enforteix la divisa del “més que un club”. Com ho van ser les produccions sobre la vida del fundador Joan Gamper i del president afusellat Josep Sunyol i com desitjo que ho siguin el dia que recuperem, per exemple, la biografia del polièdric Josep Samitier; el dia que desvetllem la memòria del president oblidat durant la guerra, Francesc Xavier Calvet, o el dia que ens endinsem en la vinculació històrica entre el club i el catalanisme al llarg de cent-vint anys.
La recuperació de la memòria històrica és un deure de tot consell directiu que vulgui gestionar el club i és un dret dels socis i aficionats per conèixer més i millor d’on venim per entendre on som. El Barça té la capacitat d’erigir-se, també en l’aspecte memorial, en la primera entitat esportiva del món: té una història digne d’explicar, amb totes les llums i amb totes les ombres que vulgueu, i té les eines i el talent per dur-ho a terme. M’imagino el Barça dels propers anys organitzant congressos internacionals sobre esport, societat i història o creant un Hall of Fame de referència mundial. Amb un Museu visitat anualment per més d’un milió de persones d’arreu del planeta i amb un centre de documentació que presenta un enorme potencial per fer recerca i divulgació de la història del club, el repte de futur és difondre, amb totes les eines tecnològiques que tenim al nostre abast. el relat esportiu més sensacional que mai s’hagi escrit. Són molts anys plens d’afanys per recordar.
