La revenda d’entrades, com la droga, és il·legal, però ningú ignora que hi ha productors, cuiners, traficants, sicaris, camells i gent amb galons, càrrecs, molts diners al sac i alguns morts a l’armari a compte de la indústria de la droga. I amb la revenda passa el mateix; socis, no socis, gent amb molts carnets sense cara, venedors puntuals per pagar-se el carnet, venedors de tota la vida a 10 metres de l’entrada a l’estadi, empreses que compren paquets d’entrades de cada partit per revendre-les multiplicant el preu en funció del partit, la demanda i els extres que hi pugui associar… El tràfic d’entrades per un partit del Barça al Camp Nou és un negoci lucratiu i molt antic.
Fa tres anys, la imatge de les graderies de l’estadi culer plenes, inundades, de seguidors de l’Eintracht de Frankfurt amb samarretes blanques i bufandes blanc-i-negres va impactar molt més que el 2-3 amb el qual els alemanys van eliminar aquell equip en hores molt baixes que passava xiulant per l’Europa League. Els seguidors de l’Eintracht, que tenen per hobby viatjar amb l’equip i envair les graderies de l’estadi rival, aquell dia van fer l’Everest plantant 30.000 seguidors al Camp Nou i van posar davant el mirall al Barça com a organització i a una afició culer on no tothom és el que aparenta ser.
Tres anys després, tornen l’Eintracht i les seves hordes, però aquest cop el club ha fet els deures. I no només per evitar-nos la pudor de pixum, els vòmits o el comportament intolerable d’alguns seguidors alemanys, sinó per destapar tant com sigui possible aquells presumptes socis i abonats que sols o en grup, en primera persona o amb testaferro, prostitueixen el Camp Nou per 30 monedes de plata. Entrades digitals, amb nom i cognoms, una aplicació per distribuir-les als socis, vigilància dels circuits de tràfic d’entrades, dels patrons de venda fraudulenta, de la traçabilitat de la compra i destí final d’entrades… Alguns només us explicaran que contra l’Alabès es va viure un caos perquè va fallar l’aplicació que envia l’entrada als socis, que la grada d’animació encara no funciona i que “Barça sí, Laporta no”, com en els temps no tan vells del desmantellament dels Casuals i el seu regne de taifes. Però la realitat completa és que el Barça ha fet la feina que tocava per combatre la revenda d’entrades, per desactivar l’ús fraudulent del carnet de soci o abonat i per destapar centenars de carnets traficats perquè la comissió de disciplina pugui fer la seva feina, que és expulsar els seus titulars i fer lloc a gent que fa temps que espera per poder animar el Barça.
