Fa gràcia quan el futbol parla d’adulterar la competició com el més gran dels pecats imaginables. Aquest va ser l’argument emprat fa uns dies per negar-li al Barça i a l’Osasuna la possibilitat de jugar el seu partit pendent en l’única data lliure al calendari, entre la penúltima i l’última jornada de Lliga. La decisió unilateral del jutge de competició de la Federació Espanyola (RFEF), amb la complicitat de LaLiga, va ser obligar a jugar el partit dijous passat, contra el desig dels dos clubs, en una data inhàbil per a les competicions de club per estar inclosa en el parèntesi FIFA de les seleccions, i el que és més greu, privant els clubs d’utilitzar alguns dels seus jugadors internacionals, cosa que sí que han pogut fer els divuit clubs restants de la Lliga. D’això també se’n diu adulterar la competició.
Hi havia alternatives, perquè el Barça no és segur que es classifiqui aquest dimecres per a la final de Copa (una data més disponible), ni per a les semifinals de la Champions (dues dates més), però es va imposar la pressa o l’interès de la RFEF i LaLiga per jugar dijous passat i el resultat més visible és la lesió muscular de Dani Olmo. El que sabem és que el jugador blaugrana és sensible a l’estrès de partits o a la falta de descans i que la seva lesió privarà Flick del seu mitjapunta estrella; el que no sabem, però podem sospitar és que sense el partit encaixat amb calçador, Olmo estaria en disposició de reforçar l’equip als pròxims cinc o sis partits en els quals el Barça es juga la Copa, la Champions i la Lliga. Això també és adulterar la competició.
No és l’únic resultat. Gràcies al partit d’Osasuna i comptant el de Girona de diumenge i els de l’Atlètic (Copa), Betis, Dortmund (Champions), Leganés i Dortmund (Champions), el Barça ha de superar una gimcana de set partits en 19 dies. Si les matemàtiques no fallen, entre partit i partit no hi caben les 72 hores de descans que alguns exigeixen amb la xapa de xèrif i el revòlver a punt, i anant pam a pam es constata que entre Osasuna i Girona no hi són, entre Atlètic i Betis no hi seran, i tampoc entre Dortmund i Leganés, i entre Leganés i Dortmund. Així també s’adultera la competició.
I no només així. Dissabte a la nit, al Bernabéu, l’àrbitre va ajudar tres cops el Reial Madrid a sumar els tres punts davant el Leganés, primer amb un penal inexistent (1-0), després amb una falta irreal (3-2) i, com que no n’hi havia prou, també amb un penal d’Asencio no assenyalat al tram final de partit. El VAR no hi era. En canvi, hores després al Lluís Companys, el VAR feia exhibició de facultats per sobre de les seves atribucions, corregint no pas un penal, un gol o una acció disciplinària, sinó una simple falta, que era a favor del Barça i va acabar sent a favor del Girona.
Adulterar la competició és el pa nostre de cada dia. Afortunadament per a la competició que tant s’estimen, el Barça de Flick està molt enfocat en allò que pot controlar i ha suplit la baixa d’Olmo, les absències de Raphinha o Araujo i els descansos de De Jong, Cubarsi, Balde i Lewandowski sense que això afecti enormement el seu rendiment, és a dir marcant set gols més (3-0 a Osasuna i 4-1 a Girona), que li han permès sumar 6 de 6 punts i consolidar el lideratge a la lliga.
