No és el mateix jugar quan no has fet res i ningú espera res de tu, que quan has guanyat i ets el rival a batre. Pot ser que l’elogi debiliti, però el que debilita més és deixar de fer les coses bé, donar per feta una part de la feina, aparcar l’ambició, oblidar-se dels detalls. És una de les màximes de l’esport d’elit, arribar és difícil, però mantenir-se ho és més. I ara mateix és l’obsessió dels tres equips catalans de Primera divisió. El Girona de Míchel va fer una aparició excepcional fa dues temporades que el va dur a la Champions, va baixar bastants graons la passada i aquesta ha començat sota mínims en plantilla, posada en escena i resultats. L’Espanyol de Manolo González ha utilitzat la permanència com un trampolí per seguir progressant com equip amb més confiança, més plantilla i més ambició. Més o menys com el Barça de Flick, encara que ja es veu que per seguir creixent haurà de començar per no perdre cap de les virtuts que el van dur a guanyar títols, enamorar la gent i ser una referència pels rivals.
És cert que el tècnic alemany parteix d’una situació objectivament millor que la de fa un any. L’equip està més fet, més rodat, l’experiència adquirida suma i el creixement dels joves -inclòs Lamine Yamal- també. Però passa que el context ha canviat una mica. I passa que la muntanya russa en què s’han convertit els mercats per al Barça els darrers anys ha pujat amb els fitxatges de Joan Garcia i Rashford, però ha baixat amb l’adeu d’Íñigo, que posa deures a la defensa, i ha fet trontollar les aspiracions màximes de l’equip aquesta temporada amb la temptació de traspassar Marc Casadó o Fermín a la Premier.
A partir d’aquí, Flick té molta feina. D’entrada, convèncer els jugadors que per tornar a guanyar ho hauran de fer tan bé com la temporada passada i una mica millor, hauran de seguir creixent com a equip, hauran de guanyar-se els galons una altra vegada, quan vegin les alineacions hauran de seguir acceptant que el grup és molt més important que cada un d’ells, s’hauran d’esforçar igual o més en la pressió, en el treball solidari i als entrenaments i hauran de buscar un plus per seguir tenint capacitat de sorpresa davant uns rivals que els coneixen, els estudien i ja els esperen.
Aquesta és la principal inquietud de Hansi Flick i no se n’amaga gens. Fa dies, reconeixia que «el més important aquest any serà la gestió». No va amagar el malestar amb els primers dies de pretemporada de Fermín, amb el partit dels seus homes a Mallorca malgrat el 0-3, amb les concessions defensives al Llevant malgrat la remuntada (2-3), amb el club per la incertesa en les inscripcions o la temptació de fer una venda que debiliti la plantilla. Però després de l’empat de diumenge a Vallecas se li va entendre tot: «Hem de parlar de l’equip, no dels jugadors. Espero que quan el mercat tanqui tots estiguin compromesos al cent per cent. És important que no hi hagi egos, perquè maten les possibilitats d’èxit… Hem de tornar a jugar com un equip…». Ja es veu que Flick s’haurà de multiplicar, però la resposta la tindran els seus jugadors.
