Álvaro Morata va haver de marxar del Reial Madrid en direcció Itàlia perquè el seu equip de tota la vida el valorés. Amb la samarreta de la Juventus, el davanter madrileny va sentir-se alliberat de la pressió que suposava defensar la samarreta blanca amb la responsabilitat de mantenir el nivell dels seus companys Karim Benzema, Cristiano Ronaldo i Gareth Bale, considerats tres dels millors davanters del planeta, i va créixer exponencialment com a futbolista, fins a convertir-se en una icona golejadora de la Serie A.
Amb ell al terreny de joc, fent parella primer amb Tévez i posteriorment amb Dybala, la Juventus va aconseguir dos doblets consecutius d’Scudetto i Coppa Itàlia i va arribar a la final de la Lliga de Campions, un fet que no succeïa des del 2003 a l’antiga capital del regne. Morata, com tants altres futbolistes que emigren al calcio, s’ha fet gran en un futbol terriblement tàctic i d’una duresa física enorme. Cada pilota és una guerra i els gols arriben guanyant contínues batalles als defenses rivals, sempre disposats a crear un mur de contenció al voltant de la seva zona de marcatge.
La Juventus és un abans i un després en la carrera d’Álvaro Morata. Els dos anys a Itàlia l’han marcat, l’han fet més fort físicament i mental, i l’han ajudat a llegir amb claredat els amples espais de la lliga espanyola. Molt grans, enormes, en comparació amb els de la Serie A. En tretze partits oficials amb el Reial Madrid -només cinc com a titular- el davanter de la Fábrica ja ha anotat quatre gols. I no han estat quatre gols qualsevol.
El seu primer gol, davant el Celta de Vigo, va ajudar el Reial Madrid a obrir una llauna que semblava segellada amb candau després que el seu equip no trobés la manera d’inaugurar el marcador. Un punt de sort, però ell era on havia de ser, situat al lloc clau de la jugada. El segon també va ser decisiu. Un cop de cap fort i col·locat va fer que el Madrid sumés els tres punts en la primera jornada de la Lliga de Campions, davant l’Sporting de Lisboa. Dos minuts abans, Cristiano havia empatat amb un llançament de falta i Morata, en l’últim minut del temps afegit, va donar la victòria al Reial Madrid després d’un molt mal partit del conjunt de Zidane.
El gol d’aquest diumenge, al Bernabéu i davant l’Athletic, ha certificat l’instint revolucionari del davanter madridista. Morata ha saltat a la gespa al minut 75 i només ha necessitat vuit minuts per tornar a situar els blancs al cim de la taula classificatòria de la Lliga. Ha buscat l’espai entre la defensa, s’ha desmarcat i ha rematat a plaer davant Gorka. El primer xut no li ha sortit bé, però l’afany de gol l’ha impregnat per perseguir la pilota fins el darrer sospir i introduir-la al fons de la xarxa. No ha estat un gol bonic, però ha valgut al Madrid per sumar tres punts importants. Morata ha tornat al Bernabéu per això, per ser l’heroi de casa quan els davanters mediàtics no estan encertats.
