El Reial Madrid ha tornat a punxar. Aquest cop, el Girona, després de fer un gran partit a Montilivi, ha aconseguit rascar un punt contra el conjunt merengue. Tot i que el mèrit dels catalans ha estat superlatiu, els merengues eren clarament favorits a guanyar, ja que eren líders abans d’aquesta jornada i els de Míchel estaven en zona de descens. El Madrid, però, encadena ja una ratxa de tres empats consecutius a la Lliga i no aixeca el cap. Ha perdut el lideratge en detriment del Futbol Club Barcelona i a la capital estatal ja no poden més. Fallen tantes coses, que tots demanen el cap de la mateixa persona, l’arquitecte de l’equip: Xabi Alonso.
Xabi Alonso, el gran assenyalat de la pèssima ratxa del Madrid
El tècnic basc va arribar aquest passat estiu al Reial Madrid entre grans expectatives. Venia de fer una gran tasca al Bayer Leverkusen i l’etapa de Carlo Ancelotti al conjunt merengue ja estava arribant al seu punt final. El tècnic italià va ser incapaç de fer jugar a la vegada tantes estrelles juntes com Kylian Mbappé, Vinicius Jr. o Jude Bellingham i va marxar. Xabi Alonso, però, s’ha trobat amb el mateix problema. L’entrenador basc va iniciar aquesta temporada amb una gran ratxa de victòries, però el joc de l’equip deixava molt a desitjar. Tot i que això a Madrid no importi gaire, era un símptoma clar que les coses no funcionaven i ara s’està fent palès també en els resultats.
Allà on no arriba Mbappé, no hi arriba ningú. El Madrid, bàsicament, és només aquest jugador i el que la seva inspiració de cara a porteria dictamina. Futbolistes com Rodrygo Goes o Bellingham, que havien estat molt importants en el passat, estan totalment irreconeixibles i resten més que una altra cosa. Fitxatges com Franco Mastantuono, Álvaro Carreras, Trent Alexander-Arnold o Dean Huijsen són incapaços de marcar la diferència. El Madrid no juga a res, segons critica a bastament la seva afició, que, a més a més, assenyala Xabi Alonso per voler tenir la pilota, sense que això es tradueixi en gols i ocasions. Les veus que arriben des de la capital estatal que demanen el seu acomiadament comencen a ser majoritàries.
