El Reial Madrid ja és als quarts de final de la Lliga de Campions. Aquella eliminatòria que havia de convertir-se en el duel del segle, en un enfrontament entre un conjunt enfonsat moralment i un altre elevat als altars del futbol europeu després d’invertir 400 milions d’euros en els dos futurs Pilotes d’Or ha acabat confirmant la grandesa d’uns i la verdor d’un projecte que necessita, encara, anys de maduració. I un nou entrenador. Sense patiments, el Madrid ha acabat els vuitens de final vencent en un global de 5-2 a un PSG que ha pogut acabat golejat al Parc dels Prínceps (1-2).
El PSG ha tornat a ser un equip petit i poruc. Amb el Reial Madrid ben siuat en defensa, col·locant sis homes per davant de Keylor Navas, el francesos no han estat capaços d’arriscar passades entre línies i de mostrar-se valents a l’hora d’atacar el conjunt blanc, que no ha sentit ni les pessigolles dels futbolistes locals durant una primera part en la qual han mantingut la calma. Ni Kylian Mbappé, destinat a liderar el joc ofensiu del PSG sense Neymar Jr, ni Ángel Di María han mostrat el desequilibri amb el qual estan capacitats per competir. Sense un líder que prengués els galons i amb una distància enorme entre els migcampistes i els davanters parisencs, el Reial Madrid s’ha mantingut sòlid i impertorbable a les possessions estèrils dels blaugrana.
La por escènica s’ha tornat a apoderar del PSG. Desenes de passades horitzontals, sense risc, jugadors clavats en la seva posició d’inici, nul·la aparició dels migcampistes en zones ofensives i cap pilota de perill filtrada per a Cavani, el màxim golejador de la història del club i un home que s’ha passat tota l’eliminatòria veient passar la pilota lluny del seu radi d’acció. El Madrid, en canvi, s’ha plantat a l’àrea local sempre que ha volgut. Amb dues passades, aprofitant els espais i les pèrdues de pilota en línia de tres quarts, ha tingut dues claríssimes ocasions per avançar-se en el marcador i pràcticament deixar segellat el pas als quarts.
I en la segona part, el PSG ha rebut el cop definitiu de realitat. Saltant a la gespa amb la mateixa covardia, el Reial Madrid n’ha tingut prou amb una pèrdua de pilota de Dani Alves, una gran centrada de Lucas Vázquez i una rematada potent de Cristiano Ronaldo per acabar, de nou, amb els deliris de grandesa del club presidit pel qatarià Nasser Al Khelaïfi. I, sobretot, amb la manca d’experiència del conjunt parisenc i els seus jugadors, entre ells Marco Verratti. L’italià ha perdut els papers i s’ha fet expulsar protestant acaloradament una decisió de l’àrbitre, tenint ja una targeta groga en el seu recompte personal i sabent que al seu equip li feien falta, encara tres gols.
El gol, de xurro, de Cavani, no ha canviat res. El Madrid ha seguit a la seva i ha aconseguit el segon en d’una nova pífia greu en defensa de Rabiot i un xut de Casemiro que ha entrat plorant després de tocar en un defensa. La pel·lícula de terror d’Unai Emery a París acabarà, de nou, sense Òscar.
