El Reial Madrid està vivint uns dies molt complicats després de la golejada històrica que va rebre per part de l’etern rival, l’Atlètic de Madrid, al derbi madrileny. Així ho ha escenificat el migcampista Federico Valverde en la roda de premsa prèvia a la segona jornada de la UEFA Champions League que els blancs disputaran aquest dimarts contra el Kairat Almaty, després d’un viatge molt dur al Kazakhstan. Tot i que s’ha canviat de competició, la golejada al Metropolitano ha seguit sent un dels ordres del dia i l’uruguaià ha admès l’enfonsament al vestidor: “Van ser dos dies molt durs, molt fotuts per la derrota. Va ser un cop molt dur. Vam xerrar molt, des que soc al Madrid havia passat poques vegades, tantes converses. Cal canviar al més aviat possible. Hem posat èmfasi en l’actitud dins del camp“.
Fede Valverde ha deixat clar que han sigut dies durs al vestidor del Madrid
Per això, de cara al partit contra el modest equip kazakh, Valverde creu que pot servir de motivació: “S’intentarà canviar això de l’altre dia, sortir amb una altra actitud i guanyar. Que sigui una petita revenja per canviar la dinàmica“. D’altra banda, el migcampista també ha parlat de manera personal, ja que és un dels jugadors que més crítiques ha rebut pel seu pobre rendiment en els últims enfrontaments. L’uruguaià ha reconegut que no ho està passant del tot bé: “Estic una mica frustrat. Soc conscient de com estic jugant, soc el primer que sap quan les coses no surten. El jugador sap primer si fa un mal partit. És veritat que havia començat bé en el nou projecte, al Mundial, crec que hi vaig jugar bé. Ara em costa molt més sentir-me còmode al camp, seguiré treballant“.
L’internacional amb l’Uruguai també ha parlat sobre la polèmica sorgida per la seva posició al camp a partir d’ara. Amb les lesions de Dani Carvajal i Trent Alexander-Arnold, els dos laterals drets que té Xabi Alonso a la plantilla, Valverde podria ser l’escollit per ocupar aquesta demarcació, com ja ha fet en el passat, malgrat que ha tornat a remarcar que no li agrada gens: “No vaig néixer per jugar de lateral, no vaig créixer jugant allà. Va ser un moment d’emergència. Poder fer-ho bé em va omplir d’orgull, però sempre vaig tenir el dubte de si aquests partits podien ser una mica de sort, nits espontànies. De lateral em vaig sentir còmode, sempre estic a disposició, aprenc la posició nova si cal. No em sento còmode perquè no vaig créixer jugant-hi. Em costen coses, com tancar enrere en defensa, però intento millorar“.
