El Reial Madrid seguirà líder quinze dies més. L’aturada per partits internacionals de seleccions permetrà als blancs gaudir d’una tranquil·litat no obtinguda des de fa diverses temporades. La Lliga ha estat, durant els darrers anys, l’assignatura pendent del conjunt de Chamartín, que ha vist com el Barça -i en dues ocasions l’Atlètic de Madrid- han posat distància respecte un equip només n’ha pogut aixecar una de les darreres vuit.
El Madrid ha guanyat el Leganés amb la mateixa dinàmica que ho va fer davant l’Alabès i l’Athletic Club i gens lluny del rendiment dels dos darrers empats, amb l’Eibar i el Legia de Varsòvia. Sense futbol, sense passió, amb molt poques idees en la parcel·la ofensiva i amb un criteri gairebé inexistent en la fase de construcció al mig del camp. Ni Isco, ni Kroos, dos futbolistes amb qualitat tècnica i visió per a la creació, no apareixen en atac i quan ho fan, en molt poques ocasions, generen els espais que els blancs necessiten.
Els davanters del Reial Madrid no estan còmodes sobre la gespa. No els arriben pilotes de qualitat, s’han de buscar la vida tot sols i els companys no els faciliten les situacions d’atac. Morata, molt desplaçat de la seva zona d’acció, ha tingut una única oportunitat que, com acostuma a acomplir, ha aprofitat per seguir sumant gols i demostrant la seva gran efectivitat davant la porteria rival. El mateix que succeeix amb Gareth Bale i tot el contrari que passa amb Cristiano Ronaldo. El gal·lès lidera el joc ofensiu blanc i no perdona en accions clares, mentre que el portuguès empitjora esglaonadament els seus registres amb el gol.
Però el problema no existeix solament en atac. El Reial Madrid pateix davant els equips que exerceixen una pressió alta i es troba incòmode quan els rivals busquen els espais a través de la superioritat al mig del camp. El Leganés, un equip al qual el Barça li va fer cinc gols, ha tornat a fer evidents les dificultats del Madrid a l’hora d’enfrontar-se a un rival valent i amb idees de futbol ofensiu. Segons el nivell de l’adversari, el conjunt de Zinedine Zidane augmenta o redueix les preocupacions i fa pujar o baixar les opcions del seu rival per robar-li algun punt, però mai amb la tranquil·litat de saber que amb el seu futbol habitual treurà els partits endavant sense problemes. El que queda clar és que el Reial Madrid no venç, ni lidera la Lliga, per la qualitat del seu futbol, sinó que ho fa per l’efectivitat i la capacitat d’aprofitar els errors dels contraris.
La primera prova de foc, el gran examen d’aquest inici de temporada, el tindrà tot just a la tornada de seleccions, on haurà de visitar el Vicente Calderón per enfrontar-se a l’Atlètic de Madrid de Diego Pablo Simeone. Allà es definirà el nivell d’aquest Reial Madrid.
