El Reial Madrid ho ha tornat a fer. El conjunt blanc ha superat el Borussia Dortmund malgrat haver fet un pitjor partit i ha aixecat la quinzena Champions de la seva història (0-2). Els alemanys han pogut avançar-se en diverses ocasions, especialment a la primera part, però no han estat encertats i l’equip d’Ancelotti, amb gols de Dani Carvajal i Vinicius a la segona, ha rematat la final de la Lliga de Campions.
La crònica del Borussia Dortmund 0-2 Reial Madrid
La gran final de la Champions ha arrancat amb els 22 protagonistes esperats al terreny de joc de Wembley; tant Carlo Ancelotti com Edin Terzic no han realitzat cap sorpresa en els onzes titulars. Tanmateix, l’inici de partit no ha tingut caire futbolístic, ja que diversos espontanis han saltat al camp amb l’organització tardant uns quants segons a reaccionar. A partir d’aquí, i posant tots els ulls en el futbol, l’inici ha sigut més igualat de l’esperat i, inclús, amb més domini de la pilota per part del Dortmund. Les dues porteries, però, han viscut les primeres aproximacions, amb xuts de Fede Valverde i Julian Brandt poc encertats.
Després d’uns minuts d’anades i vingudes, els alemanys s’han pogut avançar en diverses ocasions amb els mateixos protagonistes. Karim Adeyemi s’ha plantat sol davant Thibaut Courtois, però la seva retallada al porter blanc ha sigut massa llarga i la defensa del Madrid ha pogut refusar la pilota, mentre que en la següent, Niclas Füllkrug ha enviat la pilota al pal. El Dortmund ha continuat atacant i els mateixos davanters han posat a prova Courtois, però entre el belga i el poc encert el marcador s’ha quedat immòbil.

Així, la flor del Madrid a les finals ha continuat estant present. La primera mitja hora dels alemanys ha sigut excel·lent, però no han pogut aprofitar les oportunitats que han tingut. I això, contra els blancs, ho pots acabar pagant. Tot i això, els madrilenys no han estat gens còmodes sobre el terreny de joc i els perills del Madrid no han aparegut. Mats Hummels ha tornat a mostrar un estat de forma impecable i ha assecat Vinicius, mentre que Jude Bellingham i Rodrygo han estat completament desapareguts. Malgrat les ocasions del Dortmund, el marcador no s’ha mogut en els primers 45 minuts.
A la represa, el guió ha continuat sent el mateix. Els alemanys han seguit pressionant i atacant pels laterals, especialment des de la banda de Ferland Mendy, que ha tingut molts problemes a l’hora de defensar i treure la pilota jugada. Les aproximacions efímeres del Madrid han repercutit en les botes de Toni Kroos i Dani Carvajal, però Gregor Kobel s’ha mostrat segur sota pals. Amb el pas dels minuts, el Madrid i el Dortmund s’han anat alternant possessions llargues, buscant els espais entre línies. Courtois ha tornat a ser providencial aturant un cop de cap de Füllkrug, molt actiu a l’àrea blanca.

La maledicció dels porters rivals a les finals de Champions contra el Madrid ha estat a punt d’actuar. En una centrada de Vinicius, Kobel ha sortit per refusar la pilota, però se l’ha menjat i Bellingham ha estat a centímetres de rematar amb el cap i marcar el primer gol. Finalment, la flor dels blancs ha aparegut i el conjunt d’Ancelotti s’ha avançat en el marcador. De manera surrealista, i tenint en compte que és el jugador més baix dels que hi havia al camp, Dani Carvajal ha marcat de cap en un córner per obrir la llauna de manera molt injusta a 15 minuts del final.
El gol del Madrid ha capgirat totalment el partit. Els blancs han crescut i han buscat amb insistència el segon per sentenciar la final… fins que ha arribat. I, a sobre, gràcies a una errada del Dortmund. En la sortida de pilota, Ian Maatsen li ha regalat l’esfèrica a Bellingham, l’anglès ha vist l’arribada de Vinicius i el brasiler, malgrat rematar malament, ha acabat trobant el fons de la xarxa de la porteria alemanya per marcar el segon i donar la quinzena Champions al conjunt blanc.