Florentino Pérez està a punt d’activar la que ja es considera la segona gran palanca econòmica del Reial Madrid. Davant l’ofec financer generat per la remodelació de l’estadi Bernabéu -una obra que ja supera els 1.300 milions d’euros, més del doble del pressupost inicial, i que s’està trobant amb entrebancs constants per generar ingressos, com el soroll que impedeix fer concerts- el president blanc ha decidit donar entrada a inversors externs a través d’una nova societat mercantil que permetrà comercialitzar aproximadament el 10% del valor del club. La mesura, en principi, està dissenyada per evitar que el Madrid es converteixi en una SAD i, per tant, que els socis perdin el control històric de l’entitat.
La fórmula triada consisteix a crear una societat instrumental participada majoritàriament pel club, que rebrà una part dels actius o línies de negoci del Reial Madrid encara per determinar, però que podrien incloure explotació del Bernabéu, drets comercials o ingressos audiovisuals. Els inversors adquiriran una participació d’aquesta nova societat, no pas del club directament, preservant així la naturalesa jurídica de “club esportiu” que protegeix la propietat dels socis. L’operació voreja el 10% del valor global del Madrid i replicaria, en part, el model emprat per la primera palanca de 2022, quan es van vendre el 20% dels beneficis futurs del Bernabéu a Sixth Street i Legends a canvi de 360 milions.
Florentino s’abona a les palanques econòmiques
Aquesta maniobra es pot dur a terme emparant-se en la legislació espanyola, que permet als clubs crear societats filials sempre que els beneficis es reinverteixin en fins esportius i no es reparteixin dividends. A més a més, les participacions de la nova societat es distribuirien automàticament entre els socis del Madrid com a drets de filiació, similar al model que Joan Laporta ha impulsat recentment al Futbol Club Barcelona amb Barça Studios o el Barça Licensing & Merchandising.
El principal impulsor de l’operació és Anas Laghrari, mà dreta financera de Florentino, defensor d’una estructura empresarial que permeti al club generar negoci sense renunciar a la governança tradicional. Tot plegat respon a una necessitat urgent: l’elevada càrrega de deute -més de 1.100 milions pendents- i el cost inesperat de les obres addicionals del nou Bernabéu, com el sistema de gespa retràctil o les millores acústiques per a concerts. Amb aquesta segona palanca, Florentino busca oxigen econòmic mentre intenta preservar el relat que sempre ha defensat: que el Reial Madrid continuarà sent dels seus socis.
