El Girona continua caminant amb pas ferm cap a la permanència a la màxima categoria del futbol estatal. El valuós empat a zero aconseguit aquest vespre contra la Reial Societat a l’Estadi Municipal de Montilivi serveix per seguir espantant els núvols, els fantasmes i les pors que en els darrers mesos semblaven sobrevolar la ciutat. I és que el passat importa tan poc en el capritxós món del futbol que el Girona, el mateix equip que fins fa uns dies deambulava deprimit pels camps, martiritzat per la por a perdre el que tantes llàgrimes i tanta suor ha costat conquistar, és avui un conjunt que s’ha retrobat amb les bones sensacions.
La històrica (i inesperada) victòria al Santiago Bernabéu no només ha donat aire i ales als blanc-i-vermells en l’asfixiant lluita per la permanència a l’elit sinó que també ha permès que els deixebles d’Eusebio Sacristán, que, valent, ha revolucionat els seus esquemes en dibuixar un 4-1-4-1 inequívocament ofensiu, recuperin la confiança i la competitivitat que els caracteritza. Amb la intenció de premiar la proesa que va materialitzar el conjunt de Montilivi contra el Madrid, el tècnic val·lisoletà, en un admirable exercici de meritocràcia, ha alineat els mateixos onze homes que van culminar la remuntada contra el Madrid, disposant un onze en què han sorprès l’absència d’indiscutibles com Pedro Porro, Bernardo Espinosa, Pere Pons o Borja García i la presència del Choco Lozano, un dels futbolistes que, com Portu, millor il·lustren i simbolitzen el caràcter incansable d’un equip que està acostumat a caure a terra, però que sempre s’aixeca.
Els blanc-i-vermells han saltat al camp amb la intenció de rebel·lar-se contra l’estadística que indica que no sumen els tres punts a casa des que el 27 d’octubre van derrotar el Rayo Vallecano (2-1) i, ja al minut 3, han estat a punt d’avançar-se en el marcador gràcies a Cristhian Stuani, que, ben assistit per Aleix García, ha obligat Gerónimo Rulli a inventar-se una espectacular estirada per desviar un perillós cop de cap. El conjunt txuri-urdin, que ha dominat els tempos del partit a partir d’una tímida superioritat en el control de la possessió, ha respost ràpidament amb un xut de Juanmi que ha fregat el pal esquerre de Bono, però el cert és que les ocasions més clares de la primera meitat les ha protagonitzat el conjunt local per mitjà del Choco, que al minut 36 ha estat a punt de batre Rulli amb un xut des del lateral de l’àrea petita que el porter argentí de la Reial ha desviat de manera providencial.
Els de Sant Sebastià, revitalitzats des de l’arribada d’un Imanol Alguacil que li ha canviat la cara a l’equip fins al punt que els txuri-urdin no coneixen la derrota des que, fa ja deu jornades, es va produir el relleu a la banqueta d’Anoeta, han completat un partit a l’alçada del que s’espera d’un conjunt que somia amb classificar-se per l’Europa League, però les baixes dels lesionats Asier Illarramendi i Adnan Januzaj i dels sancionats Willian José i Theo Hernández s’han convertit en una llosa infranquejable pels bascos, que han topat una vegada i una altra contra uns omnipresents Pedro Alcalá i Juanpe, contra la línia defensiva d’un Girona que ha deixat la seva porteria a zero per primera vegada des del passat 10 de novembre.
Els blanc-i-vermells, resilients com pocs equips, han arribat a veure’s assetjats pels visitants durant algun tram de la segona meitat, però no han vist perillar massa un empat que els permet eixamplar fins a cinc punts la renda sobre el descens. De fet, Stuani, amb dos cops de cap que han obligat Rulli, un dels millors de la Reial Societat en el partit d’avui, a intervenir de nou, i Borja García, amb una potent canonada des del punt de penal que ha sortit besant la creueta de la porteria visitant, fins i tot ha estat a prop d’aconseguir que els tres punts es quedessin a Montilivi.
