Stuani, durant el Girona-Madrid de Copa del Rei. | EFE

Tot aquell que estimi el futbol recordarà sempre aquesta eliminatòria. No només perquè el Girona, que aquesta nit ha caigut eliminat en mans del Reial Madrid, ha competit per primera vegada en uns quarts de final de la Copa del Rei, sinó per la manera, valenta i orgullosa, com ho ha fet. Perquè el cert és que aquest equip i aquesta afició, que ha tornat a assistir en massa a Montilivi amb el convenciment que un 3 a 1 o un 2 a 0 eren completament possibles, no tenen por a res. Ni a absolutament res ni a absolutament ningú, ni tan sols al conjunt que ha estat campió d’Europa en les tres darreres temporades; un Madrid que, atemorit per la competitivitat d’un equip incansable que no es rendeix mai, s’ha vist obligat a alinear la majoria dels seus titulars, a suar de valent abans de poder celebrar un bitllet per les semifinals. 

 

Esperonats per un Montilivi ple fins a l’última fila, els blanc-i-vermells han saltat a la gespa amb la intenció de complicar-li les coses al Reial Madrid, de fer-li saber que han hagut de plorar molt per arribar a l’elit, però que ara que han descobert el gust dels èxits no volen renunciar-hi de cap manera. Tant és així que, quan tan sols s’havien disputat dos minuts, el Girona ja ha estat a punt d’avançar-se per mitjà d’Àlex Granell, que ha enviat una falta a la creueta de la porteria de Keylor Navas. El refús l’ha caçat Seung-Ho Paik al balcó de l’àrea visitant, però el xut del jove centrecampista sud-coreà del Peralada, empès per l’ànima dels més de 14.000 aficionats que avui han tornat a acompanyar als seus futbolistes, l’ha desviat la defensa d’un Madrid que, amb el pas dels minuts, ha anat assumint el control del partit de la mà d’un Karim Benzema que, dotat d’una classe inacabable, ha estat el gran protagonista de la primera meitat. L’exquisit davanter francès ha avisat Gorka Iraizoz en fins a tres ocasions, però no l’ha pogut batre fins al minut 27, quan ha culminat una preciosa combinació amb Dani Carvajal amb una diana que hagués deixat sentenciada l’eliminatòria si no hagués estat perquè el rival era el Girona, que s’ha entossudit a continuar lluitant contra la lògica i contra la història.

 

Amb orgull (i un somriure)

 

Però la d’avui no ha estat la nit ni de Cristhian Stuani ni del ‘Choco’ Lozano, que s’han estrellat una i una altra vegada contra la defensa visitant. Els homes de Santiago Solari, aprofitant la preocupant fragilitat defensiva d’un Girona que no deixa la porteria a zero des de l’11 de novembre, han pogut multiplicar el seu avantatge al minut 31 per mitjà de Marcelo, però el 0 a 2 no ha arribat fins als darrers compassos del primer temps. L’autor del gol, com no podia ser d’una altra manera, ha estat l’omnipresent Benzema, que al minut 42, s’ha inventat un xut des del vèrtex de l’àrea que ha entrat a la porteria de Gorka després de rebotar amb el pal esquerre.

 

El doblet de Benzema ha sentenciat l’eliminatòria fins al punt que, pensant ja en els partits de lliga del cap de setmana, tant Solari com Eusebio han enarborat la bandera blanca en retirar del camp els seus dos millors futbolistes, Benzema i Stuani. El partit, de fet, ha anat morint lentament fins que, al minut 71, Pedro Porro ha despertat l’afició local en retallar distàncies amb l’1 a 2. Per la història quedarà que l’assistència del primer gol de l’incombustible carriler extremeny l’ha firmat el debutant Àlex Pachón. Els dos joves jugadors, que fa tan sols uns mesos compartien vestidor al juvenil blanc-i-vermell, il·lustren les ganes de créixer d’un equip i d’una afició que no han perdut el somriure ni quan Marcos Llorente ha neutralitzat qualsevol esperança dels gironins amb un xut des de la frontal de l’àrea. Haver-se ofegat tant a prop de la utopia de les semifinals farà mal aquesta nit, però el temps curarà la ferida i, amb el pas dels anys, tots recordarem aquesta inoblidable eliminatòria amb orgull. I amb un somriure.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa