Onze de gala i l’esquema de sempre. En aquestes alçades de la temporada el Girona no enganya a ningú. El conjunt de Machín pot no guanyar, però sempre competeix. I aquesta nit, a un dels estadis més imponents de la competició, els gironins han estat a l’alçada. Però la contundència local ha estat superior, i els blancs han liquidat el partit gràcies a un inici de la segona part fulgurant. Tot i deixar grogui el Girona, que hi creia després d’una excelsa primera meitat, els de Machín han demostrat per què són l’equip revelació. Quan el més comú hagués estat deixar-se anar, els blanc-i-vermells, donant sentit al lema de la samarreta, han tret l’orgull gironí per caure amb tota dignitat al Santiago Bernabéu.

Advertit pel resultat de la primera volta, el Madrid ha sortit conscienciat de la perillositat del rival. En una setmana neta de competició, els de Zidane han disposat de temps per preparar el partit. Tot i l’evident desconnexió que suposa l’engruixada distància vers el Barça a la classificació, el Bernabéu pressiona i exigeix als seus competir. Sota aquesta premissa, el Madrid ha sortit a l’atac, trobant espais i superant amb relativa facilitat la pressió imposada pels catalans. Després de dues aproximacions on s’han trobat un Bono extremadament segur sota pals, la pissarra de Zidane s’ha imposat a la de Machín i Guerrero. Una jugada assajada de córner ha acabat centrada per Kroos i definida al primer toc per Cristiano des del punt de penal. El gol ha relaxat els madridistes, permetent al Girona desfer-se de l’assetjament inicial. La por escènica dels primers minuts, natural al trepitjar el Bernabéu per primer cop, s’ha anat esvaint.

 

Machín, atrevit com de costum, ha optat per pressionar intensament, dibuixant la primera línia a la zona de tres quarts. Borja, Stuani i Portu estrenyien la sortida de pilota, i en cas de ser superats, reculaven a camp propi, provocant un embut que frenava els atacs d’un Madrid que no se sent còmode a l’hora de generar joc des de fase estàtica. Els problemes pels blanc-i-vermells sorgien quan els locals superaven la primera línia de pressió amb facilitat, trobant les caigudes al mig camp de Benzema o la mobilitat d’Asensio. Amb el pas dels minuts Mojica guanyava la partida a Carvajal al carril esquerre mentre Portu advertia el rival amb dues arribades perilloses. Corcó com de costum, i sense donar una pilota per perduda, el murcià ha tret una falta a pocs centímetres de la línia de fons. Com si fos un córner però guanyant uns metres al fora de banda, l’esquerra de seda d’en Granell ha servit una centrada que únicament un rematador com Stuani pot definir amb tanta contundència. Més que un cop de cap, semblava un xut. La potència i la col·locació impartida per l’uruguaià era inabastable per qualsevol porter.

Les sensacions viscudes damunt la gespa i l’empat al marcador a l’acabament del primer acte albirava una segona part oberta, amb un Girona disposat a sorprendre. Però el Madrid no estava per disgustos, i amb una sortida fulgurant, ha castigat amb mà dura els gironins. Dos gols més de Ronaldo i un de Lucas en poc més de quinze minuts semblaven posar punt final a l’atreviment gironí. Amb l’equip l’estabornit i pròxim al KO, el de sempre i com sempre, ha col·locat de nou el Girona el partit. Córner en curt, centrada de Borja, i Stuani que s’imposava a la seva marca per sumar el seu segon gol de la nit i el dissetè aquesta temporada.

 

Amb la feina feta i vint minuts per disputar-se, el Girona s’ha fet amo i senyor del partit, relegant el Madrid a un segon pla, limitant-se a defensar i sortir al contraatac, sense intimidar l’equip de Machín, que tot i la dificultat de la contesa, hi ha cregut. A prop ha estat Stuani del Hat-trick en un parell d’ocasions, fins que Bale, que havia entrat a la segona part, ha liquidat el resultat. Amb tot decidit, un nou gol de cap obra de Juanpe i el quart de Ronaldo. Massa càstig per un enorme Girona que hi ha cregut en tot moment.

 

 



Nou comentari