Vint-i-quatre jornades de somni. Mig any d’esperances, de creure que l’impossible era possible. Molts partits de fer el que ningú havia aconseguit mai, lluitar per una Lliga amb un dels pressupostos més baixos de la categoria, fer caure gegants com el Barça o l’Atlètic i posar la por al cos al totpoderós Reial Madrid. Tot això havia fet el Girona de Míchel Sánchez fins avui, quan els catalans han caigut golejats en el duel directe pel títol a l’Estadi Santiago Bernabéu (4-0) i els blancs han deixat la Lliga gairebé sentenciada, amb cinc punts d’avantatge sobre els blanc-i-vermells, que es mantenen encara a la segona posició. El Girona no ha trobat la manera de fer mal a un Madrid que s’ha imposat amb el talent individual d’una plantilla contra la qual, nom per nom, la dels catalans no té absolutament res a fer.
La crònica del Madrid-Girona (4-0)
La posada en escena del Girona ha estat més que satisfactòria. El Madrid d’Ancelotti, com acostuma a fer, s’ha limitat a esperar-se en defensa i això ha provocat que els catalans, amb una alineació molt ofensiva, poguessin desplegar bé el seu joc des de bon començament. Tot i que el Girona ha dominat el primer tram del duel, s’ha endut un càstig duríssim de seguida. Al minut sis, Vinicius Jr., en una acció aïllada, s’ha inventat una jugada individual sensacional, ha provat sort amb una fuetada molt ben col·locada des de fora de l’àrea i la pilota ha entrat al fons de la porteria sense que Paulo Gazzaniga pogués fer absolutament res per aturar-la.
El cop ha estat de dimensions considerables, però el Girona no s’ha deixat tombar. És un equip avesat a les remuntades i a l’èpica, així que un únic gol del Madrid no faria que els de Míchel abaixessin els braços. Tot i la diana matinera del conjunt merengue, els blanc-i-vermells, aquest dissabte amb la segona equipació de tots foscos i fluorescents, han continuat controlant la possessió de l’esfèrica i han intentat rondar la porteria rival. Ara bé, el Madrid, amb moltíssimes baixes en defensa, ha sabut mantenir-se ordenat per evitar qualsevol ocasió de perill catalana. En canvi, qualsevol contraatac dels merengues era tot un suplici per al Girona, que ha evitat un segon gol amb penes i treballs durant molta estona.
La segona estocada dels blancs, però, era inevitable. Amb un Girona molt valent, molt llançat a l’atac, els merengues han trobat espais amb molta facilitat. Amb aquest context, el Madrid és implacable. Al minut trenta-cinc, una passada en profunditat de Vinicius ha deixat Jude Bellingham absolutament sol davant de Gazzaniga. El migcampista anglès, que va sobrat de qualitat, només ha hagut de driblar-lo, cosa que ha fet amb moltíssim talent, i ha marcat a plaer el 2-0, amb el qual, a poc a poc i sense res més a destacar, s’ha anat arribant fins al descans. Al Girona, tot i que ha tingut la possessió força controlada, li han tremolat molt les cames als metres finals, mentre que al Reial Madrid li ha passat tot el contrari.
El Girona ha sortit disposat a tot a la segona part. Una centrada lateral tensa i un rebuig dubtós de la defensa del Madrid ha suposat alguna cosa semblant a la primera ocasió de gol dels catalans. Això, però, s’ha quedat en un miratge que ha durat menys de deu minuts. En una de les primeres accions d’atac del Madrid a la represa, Vinicius ha fet una gran jugada individual, ha provat un xut que Gazzaniga ha aturat, però Bellingham, atent, ha caçat el refús i ha marcat a plaer. Això ja era la sentència, però, per si de cas, els merengues han acabat de clavar un últim clau a la tomba dels blanc-i-vermells. Rodrygo, aprofitant una errada defensiva, ha fet el quart i definitiu gol que ha acabat amb qualsevol aspiració de remuntada del gironí més optimista. El Madrid encara ha tingut un penal que ha acabat al pal.
Cal destacar també el mal guanyar de l’afició del Reial Madrid. Amb el partit absolutament distanciat (abans no s’atrevien), els aficionats merengues han entonat diversos càntics per burlar-se del Girona. En qualsevol cas, els blancs, a falta encara de catorze jornades per acabar la Lliga, han deixat aquest dissabte el títol molt ben encarrilat. Per la seva banda, al Girona encara li queden molts reptes atractius. El primer, no llançar la tovallola i intentar tornar a posar la por al cos al Madrid. A partir d’aquí, acabar segons per disputar la Supercopa la temporada vinent, classificar-se per a la Champions i posar el llacet a un curs que serà històric passi el que passi.
