Girona tenia set de celebració. L’última vegada que la plaça del Vi va rebre la plantilla del Girona va ser l’any 2013, amb Francesc Ferrer “Rubi” com a entrenador, però la rebuda va tenir un regust molt amarg. L’equip acabava de tornar d’Almeria on va perdre el seu primer play-off d’accés a la Primera Divisió. L’ajuntament i el club, en aquella ocasió, van considerar que s’havia de celebrar una temporada de llegenda, com es va qualificar, ja que mai s’havia arribat tan lluny en el futbol gironí. Dos anys més tard l’equip ho va tornar a intentar de manera directa, però un gol del Lugo -del qui molts seguidors se’n recorden durant les celebracions- al darrer minut de joc de l’últim partit va frustrar les aspiracions del Girona i el Saragossa va trencar el somni a la tornada de la primera ronda del play-off. L’any passat va ser a Pamplona, contra el Numància. Però diuen que la tercera és la bona, i així ha estat. La relació del Girona amb Primera ha estat fins ara com la d’un amor platònic, que a base d’insistència i d’enamorar-la amb detalls romàntics, l’ha acabat acceptant com a parella. I a jutjar per les paraules de dirigents i jugadors, la relació ha d’anar per llarg.
Des del balcó de l’Ajuntament, després d’una hora de rua pels carrers de Girona, el president del Girona Delfí Gelí ha agraït el suport i l’acompanyament de l’afició durant tota la temporada que ha qualificat “d’increïble”. Gelí assegura que “tornarem a la plaça del Vi, i donarem molt a parlar a la Primera Divisió”. Els jugadors Fran Sandaza i Cristian Portugués “Portu”, a més del delegat Javier Galiano, han anat un pas més enllà: “L’any que ve a la Champions”.

El capità Eloi Amagat, que ha llançat la samarreta amb què va jugar diumenge entre els milers de persones que hi havia concentrades a la plaça de l’ajuntament, ha recordat una mítica frase amb un “gironins i gironines, ja la tenim aquí”. Richy, amb regust de comiat, ha etzibat que “he ajudat a aconseguir el que somiàvem, no sé si continuaré, però m’heu fet molt feliç”. Qui també s’ha mostrat agraït i content ha estat l’entrenador Pablo Machín, que ha donat gràcies al club i l’afició pel tracte d’ençà que va arribar a Girona. Machín ha animat a l’afició dient que “el primer pas per aconseguir les coses és somiar i després treballar” i els demana que “somieu, de la resta ens n’encarregarem nosaltres”.
L’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, que ha rebut l’equip al seu despatx abans de sortir al balcó de l’ajuntament, ha afirmat que “des d’ahir els gironins no ens hem pogut treure aquest somriure del damunt” perquè “heu aconseguit un somni que veníem perseguint des de fa molts anys”. Madrenas ha finalitzat el seu discurs agraint l'”esforç, tenacitat i valentia de l’equip i el club”.
Una rua curta però intensa
Els jugadors han sortit de l’estadi de Montilivi pocs minuts després de les sis de la tarda, hora prevista, amb un autocar descapotable acompanyat per l’autocar oficial del club on viatjaven directius, treballadors del club i familiars. Acompanyats per mig miler de seguidors a peu i en motocicleta, que els han seguit durant tot el trajecte, l’autobús ha recorregut l’Avinguda Lluís Pericot, el carrer del Carme, la Plaça Catalunya, el carrer Nou, la Gran Via, el carrer de Sant Francesc i fins al Pont de Pedra. Aquí els jugadors han entrat caminant fins a la plaça del Vi, que ha aconseguit un dels plens més històrics que es recorden a la plaça de l’ajuntament gironina. Durant la desfilada, els jugadors s’ho han passat d’allò més bé ballant i saltant, juntament amb el cos tècnic.

La festa continua a La Copa
La celebració continuarà aquesta nit a la zona de la Copa, a la Devesa. Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, The Gruixuts o l’autor de l’himne del Girona Josep Thió, compartiran protagonisme amb els jugadors que tornaran a pujar a l’escenari per donar les gràcies a tots els gironins.