L’ofensiva militar que està duent a terme l’exèrcit de la Federació de Rússia en terres d’Ucraïna, en el context del conflicte entre uns i altres que té prop d’una dècada de vigència, incideix, malauradament, en l’esport. Mentre ha transcendit la xifra de víctimes mortals de, com a mínim, 130 ciutadans ucraïnesos i ciutadanes ucraïneses, els principals actors esportius han près la paraula.
Després que ahir els futbolistes del Nàpols i del Futbol Club Barcelona es fessin una foto amb una pancarta que deia, en anglès, “Stop war“ (“Prou guerra”), que el jugador ucraïnès de l’Atalanta Ruslan Malinovskyi fes el mateix en les celebracions dels seus dos gols contra l’Olympiakos o que la UEFA castigués la federació russa sense final de Champions al seu territori, l’entrenador del Girona, Míchel, també s’hi ha solidaritzat.
El madrileny ha reivindicat, “en nom de tot el club”, el “no a la guerra”. A més, ha clamat que “el patiment de moltes famílies, com la del Julius, no té justificació”. Per tant, les seves paraules tenen molta importància i simbolisme. Míchel s’ha referit a Vierus Julius, encarregat del material de la primera plantilla del Girona, que és rus i, alhora, té la família a Ucraïna.
Kravets, futbolista ucraïnès del Sporting de Gijón, també molt afectat
El Girona no és, però, l’únic equip afectat, malgrat que sigui des de la distància, pels horribles successos produïts a l’est d’Europa. Per exemple, en la mateixa Segona Divisió, però en l’Sporting de Gijón, el futbolista ucraïnès Vasyl Kravets ha denunciat, en una entrevista a Ràdio Marca, que “estan matant gent, civils, en hospitals… tot és culpa de Putin, no vull dir que és culpa de Rússia, però sí de Putin. Som un país que vol viure tranquil. No volem atacar ningú, volem viure bé i tranquils”,
A més, el defensa de vint-i-quatre anys ha afirmat que “vull anar a la guerra i ajudar la meva gent. Però no puc ajudar perquè no sé com disparar, com moure’m, com recarregar una arma… però la veritat és que vull ajudar. Si pogués anar, aniria al davant de defensar el meu territori. És obligatori per al cor dels ucraïnesos”.
D’altra banda, ha explicat que “no dormo res. La meva mare em truca, escolta trets… estic entrenant, però només penso en el meu país, en la meva família… la meva dona plora vuit o deu vegades al dia, és increïble. La meva família està bé però… tenen una por de puta mare”.
