Onze jornades pel final i els famosos 40 punts de la salvació al sarró. El Girona ja no pot amagar la realitat. “Hem complert l’objectiu amb els 40 punts. Dono per conclòs el primer objectiu, que era el més important. Ens hem guanyat el dret a ser de Primera i a gaudir-ho l’any que ve”. Torn doncs, per afrontar nous reptes i centrar la vista en les places d’accés a competicions europees. “D’igual forma que ens hem anat marcant reptes accessibles a l’hora que ambiciosos, ara toca centrar-nos en guanyar el pròxim partit. Quan ens quedin cinc partits, ja veurem com estem i si podem optar a Europa”. La victòria davant del Vila-real situa els gironins a un punt dels groguets, a més de guanyar-li l’average particular. Cal apuntar que si el Sevilla acaba la lliga entre els sis primers, el setè lloc dóna accés a Europa. Plaça que ocupa provisionalment el conjunt de Machín.

 

Des de l’inici els dos conjunts s’han mostrat fidels al seu estil. Un Vila-real monopolitzador de la possessió enfront d’un Girona sense complexos a l’hora d’esperar i sortir a la contra. Com és habitual, els matisos són els que acaben definint l’èxit o no d’un sistema. Els groguets, tot i dominar territorialment, s’han mostrat incapaços de crear perill real. Una tímida aproximació de Fornals, sorgida d’una errada en el rebuig de Mojica, ha resumit la inofensiva primera meitat del conjunt local. Còmode amb el rol imposat pel rival, el Girona ha confiat la seva sort en les sortides al contraatac. Aquest plantejament es veu fonamentat en la solidesa darrere. Sense seguretat i efectives recuperacions en fase defensiva, els davanters no poden saltar al contraatac. La gestió dels espais i dels tempos del partit són executats a la perfecció per un equip que s’articula i s’emmotlla en les diferents fases que planteja el partit.

El domini local obligava el Girona a saltar-se el mig del camp. Granell i Pere Pons han passat desapercebuts mentre els blanc-i-vermells buscaven la sorpresa i la profunditat. En una de les primeres aproximacions a l’àrea local s’ha cuinat el primer gol de l’encontre. Una mostra de què és aquest Girona: recuperació, ràpida execució i definició. Si a la fórmula li sumem les peces idònies, el resultat és el gol. Pere Pons en la recuperació, Borja en l’execució i la centrada i Stuani en la definició. Excelsa la centrada del madrileny i el remat de l’uruguaià, que tot i centrar l’atenció de la defensa, sempre troba la via d’anticipació. Asenjo únicament ha pogut seguir atònitament amb la mirada com el cop de cap d’Stuani trobava la xarxa. Catorzè gol al compte de l’uruguaià demostrant una efectivitat d’or per aquest Girona.

 

Tant el Girona com el Vila-real, tomben el seu futbol a les seves bandes dretes. Pel Girona, Maffeo i Portu centren l’atac mentre el Vila-real bolca el joc a la zona de Mario Gaspar i Samu Castillejo. El sistema forçava Mojica ha guardar la posició, provocant que el Girona renunciés a elaborar pel canal esquerre de l’atac.

El segon acte ha calcat les intencions dels primers quaranta-cinc minuts, amb l’important matís del perill. El Vila-real arribava més, forçant al Girona a multiplicar-se. Si el Vila-real s’aprovava, el Girona encara enduria més la resistència. Convé destacar una formidable aturada de Bono a mà canviada responent a un xut de Roberto Soriano que venia mossegat. El pas dels minuts afavoria el plantejament de Machín. El desgast físic i el mental queien com una llosa sobre els jugadors groguets, que han rebut el cop definitiu a deu minuts del final. De nou, calcant la fórmula del primer gol. Recuperació, en aquest cas a la frontal de l’àrea pròpia i una sortida fulminant orquestrada per Portu i el ‘Choco’ Lozano, que havia entrat substituint Stuani deu minuts abans. L’hondureny, amb una pausa inusual, s’ha pres el temps necessari per col·locar amb una rosca deliciosa la pilota a l’escaire. Un gol que hauria d’haver estat anul·lat per fora de joc previ de Portu.

 

 

La confiança de Machín

 

Machín ens té acostumats a anar de cara. No és dels que amaguin cartes, i menys als seus futbolistes. Habituat a premiar i compensar el rendiment dels seus futbolistes, el tècnic sorià ha repetit l’alineació utilitzada en la victòria enfront del Celta el passat dimarts. Especialment, acostuma a mostrar un tacte especial amb els futbolistes que saben esperar. Que li diguin a Ramalho, Bono o Juanpe. En les darreres jornades, el premiat ha estat Planas. Inoperant en la primera meitat de la temporada, quan se l’ha necessitat, ha respost. D’aquí les darreres oportunitats, relegant Mojica -que arrossegava sobrecàrregues- a tres suplències consecutives. Abans de la mitja hora de partit, una inoportuna estrebada als isquiotibials de Carles Planas ha forçat l’entrada de Mojica.

 

 



Nou comentari