És certament difícil trobar les paraules idònies per explicar el que ha passat aquesta tarda a l’Estadi Municipal de Montilivi, on el Girona i el València han protagonitzat un duel d’infart, un partit dels que fan afició. Els blanc-i-vermells, han acabat caient derrotats per un 2 a 3 tant ajustat com dolorós, però han obligat els xe, que han encadenat el tretzè partit consecutiu sense conèixer la derrota, a avançar-se fins a tres vegades en el marcador per sumar els tres punts. Els homes d’Eusebio Sacristán veuen frenada la seva millora de resultats, però, més enllà de la derrota, cal subratllar i destacar l’esperit incansable i lluitador dels gironins, que mai, mai, mai, no es rendeixen.
La tempesta, il·lustrada en les deu jornades sense conèixer la victòria que va arribar a enllaçar l’equip, va alimentar vells fantasmes i velles pors a Girona, però la calma ha tornat a instal·lar-se a un Montilivi que ha vist com els núvols negres s’anaven esvaint, com els somriures anaven tornant a les graderies. Els set punts sumats contra el Reial Madrid, la Reial Societat i el Rayo Vallecano han retornat l’autoestima i la confiança a un conjunt, el d’Eusebio, que ha sotmès el València en els primers compassos del partit. Pere Pons, amb una potent canonada des de fora de l’àrea, ha estat a punt de batre Neto, però el premi del gol ha estat primer pels visitants, que al minut 14 s’han avançat en el marcador per mitjà d’un Gonçalo Guedes que, magistralment assistit per Rodrigo Moreno, ha deixat en 259 la ratxa de minuts consecutius sense encaixar del Girona. El davanter portuguès, que s’ha reivindicat firmant el que tot just és el seu primer gol de la temporada, ha superat Bono amb un xut ajustat al seu pal esquerre, anotant una diana que, amb tot, no ha acabat amb l’ambició del Girona, amb les ganes de rebel·lar-se contra l’estadística que indica que són un dels pitjors equips de Primera Divisió com a locals.
Els blanc-i-vermells han continuat buscant la porteria xe i, finalment, al minut 22 han pogut restablir l’equilibri a l’electrònic. L’autor de la diana de l’empat ha estat un Jonás Ramalho que s’ha elevat de forma imperial entre la defensa visitant per rematar amb un contundent cop de cap una falta lateral servida per Àlex Granell, que ha dibuixat una paràbola preciosa, d’aquelles que tant fan vibrar a una afició, la de Montilivi, que gaudeix del joc, tan intens i aguerrit com associatiu i ofensiu, dels seus futbolistes. Els blanc-i-vermells han pogut culminar la remuntada al minut 38, però el cop de cap de Cristhian Stuani ha sortit besant l’escaire de la porteria de Neto. La rèplica visitant ha arribat tan sols un minut després, quan Bernardo Espinosa, providencial, ha desviat sobre la mateixa línia de gol un xut d’un Guedes que, omnipresent, ha donat molts mals de cap a Jonás Ramalho.
La segona part ha arrencat amb el mateix guió que la primera. Els blanc-i-vermells controlaven la possessió de la pilota i s’apropaven amb perill a la porteria de Neto, però el València ha fet valer la seva superioritat per anotar l’1 a 2, per mitjà d’un preciós xut col·locat de Dani Parejo des del balcó de l’àrea. Però fent gala d’un ADN que no entén de banderes blanques, el Girona, amb Pedro Porro i Patrick Roberts, dos atacants, als laterals del 4-1-4-1 d’Eusebio, s’ha bolcat a l’atac, posant setge a la porteria visitant fins que, al minut 82, Stuani ha anotat, des dels onze metres, el que semblava que seria el 2 a 2 definitiu. El destí i la pilota, però, s’han aliat per fer viure l’enèsim mal tràngol als blanc-i-vermells, a qui en el temps afegit se’ls hi ha esquinçat l’ànima en veure com Ferran Torres els deixava sense el punt pel qual tant han lluitat.
