El Girona ha donat aquest dissabte un pas de gegant cap a la permanència a la màxima categoria del futbol estatal en imposar-se al Leganés per un clar 0 a 2. Les dues dianes han estat obra de Portu, el futbolista que millor il·lustra la temporada que està completant el conjunt blanc-i-vermell, la d’un equip que no s’ha rendit en cap moment, ni tan sols quan el vent bufava tan en contra que semblava alimentar tots aquells vells fantasmes que un dia van fer pensar a l’afició de Montilivi que mai conqueriria l’elit. Però el Girona és avui un equip feliç, un conjunt que ha demostrat que la dolorosa derrota de diumenge passat contra el València (2-3) no va ser més que un inoportú accident per uns futbolistes que aquest dissabte, rebel·lant-se per enèsima vegada contra la història i contra tota lògica, han fet una mica més gran la seva llegenda en sumar els tres punts a l’Estadio Municipal de Butarque, on el Leganés tan sols havia encaixat una derrota fins al moment.
Els futbolistes de Mauricio Pellegrino no perdien a casa des del 16 de setembre, una realitat que els blanc-i-vermells, que s’han consagrat com un dels millors equips de Primera Divisió a domicili, han assumit com un repte. Els gironins, fent gala de l’extraordinària maduresa que han adquirit en poc més d’una temporada entre els més grans, s’han avançat al minut 16, quan Portu ha culminat una vertiginosa combinació entre Marc Muniesa, Borja García i un excels Cristhian Stuani que, poc abans de la mitja hora de joc, ha assistit Valery Fernández perquè el jove futbolista del Peralada, que aquest vespre s’ha convertit en futbolista de la primera plantilla, deixés en safata el 0 a 2 a l’incansable mitjapunta murcià. En un admirable exercici de pragmatisme, els blanc-i-vermells, emparant-se en el talent de l’omnipresent Pere Pons, que ha celebrat el seu partit número 200 amb la samarreta del Girona, per controlar els temps del partit des del pivot de l’inexpugnable 4-1-4-1 d’Eusebio Sacristán, han deixat el matx pràcticament vist per sentència en les seves dues primeres arribades clares, i, de fet, fins i tot han estat a punt d’anotar el 0 a 3 just abans del descans a través d’un Juanpe que ha rematat al travesser.
El Leganés ha intentat reaccionar, i ha estat a punt de retallar distàncies per mitjà d’un Allan Nyom que en els darrers instants del primer temps ha vist com el col·legiat li anul·lava un gol per fora de joc, però el cert és que els blanc-i-vermells, que no han perdut en cap dels vuit partits que han disputat contra el conjunt madrileny i que han donat continuïtat als excel·lents resultats que estan aconseguint aquesta temporada a la Comunitat de Madrid, no han patit massa per acabar certificant una victòria que els permet continuar caminant cap a l’objectiu de la permanència, evidenciant que l’equip, revitalitzat, ha recuperat el somriure.
