El Girona manté la ratxa positiva amb un valuós empat a Montilivi (1-1)
William José, autor del primer gol del partit, disputa una pilota amb els blanc-i-vermells Muniesa i Mojica durant el partit d'aquesta nit
William José, autor del primer gol del partit, disputa una pilota amb els blanc-i-vermells Muniesa i Mojica durant el partit d’aquesta nit | EFE

 

Les tres victòries consecutives enfront del Deportivo, el Reial Madrid i el Llevant havien permès desfermar la il·lusió entre l’afició gironina. Al consultar la taula classificatòria, la parròquia blanc-i-vermella desviava inconscientment la mirada cap a les posicions europees. Amb l’empat d’aquesta nit enfront la Reial Societat, el Girona suma quatre partits sense perdre, situant-se provisionalment a 3 punts de les posicions europees, deixant a 10 les places de descens. El somni segueix viu.

 

La visita de la Reial Societat, que enguany disputa competicions europees, arribava després de la tercera aturada per partits de seleccions del que va de temporada. En les dues anteriors, dues derrotes pels blanc-i-vermells. Els pessimistes encara podien afegir més carn a la graella. Pere Pons, el pulmó de l’equip -el jugador amb més minuts disputats de tota la plantilla-, queia lesionat en un entrenament a meitats de setmana i estarà de baixa com a mínim, els pròxims dos o tres partits. El primer, el d’aquesta nit. Davant la baixa del mig centre de Sant Martí Vell, Pablo Machín ha optat per donar entrada a Timor.

Els gironins s’han mostrat entonats des del xiulet inicial, aprofitant l’embranzida de les darreres jornades i disposats a discutir el control a la Reial, el tercer equip amb més possessió de la lliga únicament per darrere del FC Barcelona i el Reial Madrid. En un canvi de rols, la Reial, acostumada a madurar les jugades, ha aprofitat un contraatac per avançar-se al marcador. El brasiler William José ha definit dins l’àrea una espectacular jugada individual en què ha deixat plantat a Bernardo amb un retall marca de la casa. Les carències de la defensa gironina han tornat a aflorar: els centrals pateixen en la transició, quan toca recular metres d’esquenes amb el rival encarant cap a porteria. El gol donostiarra ha tallat de socarrell l’atreviment local, donant ales a l’equip d’Eusebio Sacristán, que s’ha apoderat del control del partit, esterilitzant la pressió i la possessió dels homes de Machín.

Amb els carrils inoperants, el Girona no ha trobat les vies habituals per general perill. El joc gironí s’ha tornat planer i previsible per una defensa que únicament ha cedit dos córners i tres faltes en els primers quaranta-cinc minuts, cap d’elles a les proximitats de l’àrea. Sense generar a camp rival, la pissarra de Machín no ha pogut entrar en joc. D’igual manera que en els darrers partits a Montilivi enfront del Vila-Real i Reial Madrid, la segona meitat es presentava amb la necessitat ja coneguda de remuntar. I sobretot, de canviar la dinàmica del partit.

 

La inoperància blanc-i-vermella de la primera meitat s’ha convertit en perill i aproximacions en la represa. Al minut 64 s’ha gestat el gol de l’empat per la prodigiosa banda dreta de Maffeo i Portu. El català ha punxat la pilota, cedint-la a l’espai per l’entrada de Portu, que ha centrat al segon pal, permetent a Stuani fer gala de la potència que atresora en el joc aeri. Amb el gol d’avui, l’uruguaià en summa set, fent valer la confiança dipositada per la direcció esportiva el passat estiu. Amb l’1 a 1, els dos conjunts han semblat donar per bo el resultat. L’empenta i l’atreviment han minvat amb el pas dels minuts. L’única acció de perill ha sorgit en una acció de Januzaj, que ha encarat Bono amb temps per definir, però s’ha trobat amb una salvadora resposta del marroquí que ha permès assegurar un valuós punt enfront d’un rival de la part alta de la classificació.



Nou comentari