Coincidint amb el dia de Sant Narcís, patró de Girona, la ciutat s’ha vestit de gala per rebre la visita d’un dels grans del futbol espanyol, el tot poderós Reial Madrid. Els rumors que sorgien en els darrers dies des de certs mitjans de la capital de l’estat espanyol, afirmant que “en cas de declarar-se la independència de Catalunya el partit corresponent a la desena jornada podria suspendre’s per motius de seguretat”, han quedat silenciats. Els gironins han respost, i com si d’un acte més del programa de festes es tractés, a Montilivi s’ha viscut una festa. Per la història del club i la ciutat quedarà marcat aquest 29 d’octubre, quan l’equip va rebel·lar-se al poderós aconseguint una victòria inoblidable.
Tal com s’especulava en les hores prèvies, Muniesa ha estat la principal novetat en l’onze de gala de Pablo Machín, formant en la defensa de tres centrals amb Bernardo i Juanpe; a l’espera del retorn de Pedro Alcalá. El marroquí Bono ha repetit titularitat sota pals, després d’estrenar-se en Lliga en la darrera jornada en detriment de Gorka Iraizoz. Els fonamentals carrils del sistema Machín han estat per Maffeo i Aday, aportant a l’equip la profunditat en la qual es gesta tot el perill atacant. Pere Pons i Àlex Granell han tornat a escena, formant el doble pivot gironí, orgull d’un equip i d’una afició que ha vibrat amb el joc mostrat pels seus. En aquesta ocasió, el tècnic sorià ha optat per situar Borja García com a únic mitja punta, amb Stuani i Portu com a davanters; l’uruguaià en funcions de referència i Portu entre línies caient a banda dreta.
El Girona s’ha plantat damunt la gespa envalentit i sense complexos, convençut de les seves possibilitats i del partit que havia de plantejar al seu rival. Els primers minuts han estat de domini català, obligant al Madrid a endarrerir línies. Els carrilers blanc-i-vermells han tornat a esdevenir claus. En una de les habituals internades de Maffeo per la banda dreta, el català ha amagat en primera instància la centrada per acabar efectuant-la amb l’esquerra. Amb una rosca enverinada, la pilota ha acabat estavellant-se al pal llarg. En la jugada posterior, Cristiano Ronaldo ha finalitzat un contraatac trobant la resposta de Bono, que ha rebutjat deixant la pilota morta dins l’àrea. Isco l’ha recollit per finalitzar amb el marroquí venut i avançar els blans al minut 12. Lluny d’arronsar-se, el Girona ha seguit perseverant. Al 34, els gironins han tornat a tenir el gol a tocar quan una centrada d’Aday des del carril esquerre ha trobat el cap de portu que s’anticipava al primer pal. Kiko Casilla s’ha quedat gelat fent l’estàtua mentre la pilota picava a la part interior del pal i es passejava per la línia de gol.
A la represa els gironins han sortit bolcats a la recerca del gol de l’empat. I no n’ha arribat un, n’han arribat dos. En menys de quatre minuts la bogeria s’ha apoderat de Montilivi, que ha celebrat com mai els gols d’Stuani i Portu que han capgirat el marcador. Restaven trenta minuts, i el Madrid es veia obligat a reaccionar. Tot i intentar-ho, els homes de Machín han gestionat magistralment el què el partit els demanava. La sentència ha estat a tocar en una nova acció d’Stuani. El davanter uruguaià ha finalitzat subtilment davant la sortida de Casilla, en una definició de molta qualitat que s’ha marxat lleugerament desviada a la dreta de la porteria. Tot i no sentenciar, el Girona ha sabut patir, esperonat pels 13.383 espectadors entregats en la defensa d’un somni. La victòria deixa el Girona a l’onzena posició amb 12 punts, a sis de les places de descens. Els blancs es despengen situant-se a vuit punts del FC Barcelona i a quatre del València, que és segon.
Montilivi es fa sentir al minut 17:14
La situació que actualment viu el país no ha passat de llarg a Montilivi. Els aficionats gironins han pres part aixecant-se de la seva cadira al minut 17:14 per cridar consignes d’independència, llibertat i Puigdemont President. Una gran quantitat de senyeres i les estelades s’han mostrat des de molts punts de la graderia, mentre a la zona habilitada per l’afició visitant es contrarestava mostrant banderes espanyoles, sense cap sobresalt entre aficions.
