La insistència té premi. El Girona, sumit enguany en un autèntic Dragon-Khan emocional, passa de la desídia absoluta a l’eufòria en només 10 minuts a Anduva. Perquè un empat fora de casa sempre es pot veure com quelcom positiu, però si aquest es produeix quan al 82’ l’equip perdia 3-1, el punt es converteix en un èxit absolut. Dos gols de Christian Stuani a la recta final permeten al Girona empatar un partit que tenia perdut davant un rival directe i es demostren a si mateixos que encara tenen opcions de lluitar per l’ascens.
I això que la tarda feia molt mala pinta. A la primera de canvi, el Mirandés ja guanyava 2-0. Naïs i Vivian deixaven el Girona a l’estocada només començar. Franquesa, però, ha aprofitat la desconnexió dels locals per escurçar distàncies abans d’arribar a la mitja part (2-1). Tot i això, l’esperança catalana semblava acabar quan el conjunt local anotava el tercer, obra de Víctor Andrés (3-1).
Però si quelcom ha demostrat aquest Girona, és que no se’l pot donar mai per mort. I menys a Stuani, un dels millors davanters de la categoria. Ell solet ha aparegut quan els seus més el necessitaven per obrar un petit miracle. En un obrir i tancar d’ulls, l’atacant uruguaià s’ha posat l’equip a l’esquena per marcar dos gols que donen vida al Girona (3-3).
