I si la balsàmica victòria de diumenge passat contra el Sevilla no va ser més que un oasi enmig del desert en què viu empresonat el Girona? Aquesta és la que pregunta que ara ressona en les ments dels aficionats blanc-i-vermells, que aquest diumenge han vist com el conjunt d’Eusebio Sacristán encaixava una nova derrota, la setena en el els darrers vuit partits, en perdre per un 2 a 0 tan clar com merescut contra un Getafe que ha fet un pas de gegant per fer història i obtenir un bitllet per competir a la Champions League la temporada que ve. La realitat és molt més trista pel deprimit Girona d’Eusebio, que, tot i que semblava que havia recuperat el somriure, la confiança i l’esperança, ha tornat a caure en llocs de descens després del triomf del Reial Valladolid contra l’Athletic Club.
Els triomfs del Celta de Vigo i el Llevant, que diumenge que ve visitarà Montilivi en un duel clau en la lluita per la salvació, contra el Barça (2-0) i el Rayo Vallecano (4-1) obligaven els blanc-i-vermells a sumar els tres punts al Coliseum Alfonso Pérez per no avivar les flames del descens, per no complicar-se més la vida. Però, porucs, els homes d’Eusebio han estat incapaços de posar en joc la intensitat, l’esperit, l’ambició, la il·lusió i la fam que fa just una setmana els van permetre trencar la ratxa de sis derrotes consecutives en imposar-se al Sevilla (1-0). La igualtat ha estat la nota dominant del matx fins que, al minut 16, els locals han fet valer la seva superioritat per avançar-se en el marcador aprofitant la fragilitat defensiva del Girona. Un greu error de Bernardo Espinosa en la sortida de la pilota ha estat l’origen de l’1 a 0, obra del veterà Jorge Molina, que ha culminat una vertiginosa transició batent Bono amb un xut creuat que li ha servit per firmar el seu 14è gol del curs; una xifra, la millor de tota la seva carrera a Primera Divisió, que, als seus 37 anys, el ratifica com un dels millors davanters del panorama nacional. La diana local ha accentuat el domini del Getafe, que ha estat a punt de multiplicar el seu avantatge al minut 22, quan Bono ha desviat, de manera providencial, una rematada de Mathías Oliveira des del balcó de l’àrea petita.
Els blanc-i-vermells, desnortats, imprecisos i nerviosos, orfes d’un Cristhian Stuani que ha estat baixa d’última hora per culpa d’una lesió muscular a la cama esquerra, han tingut molts problemes per superar les línies locals i per connectar amb les dues principals referències ofensives del 4-1-3-2 d’Eusebio: Portu i Seydou Doumbia, el substitut del davanter urugaià, de l’autor de més del 50% dels 35 gols que ha celebrat el Girona a LaLiga. De fet, els de Montilivi, frustrats per no trobar la tecla per competir de tu a tu contra l’aguerrit i intens conjunt de José Bordalás, tan sols han gaudit d’una ocasió clara en tot el partit, la que, ja a les acaballes del primer acte, ha protagonitzat Portu en rematar, des de l’àrea petita, una bona centrada de Borja García a les mans de David Soria. Si l’electrònic s’hagués tornat a moure, de fet, el més normal és que hagués estat a favor del Getafe, que, entre el minut 60 i el 70, ha perdonat fins a tres vegades el 2 a 0. Eusebio ha intentat revolucionar el partit donant entrada a Patrick Roberts en el lloc d’Aleix García i a Carles Planas en el de Pedro Alcalá, recol·locant Juanpe, que, sorprenentment, ha partit com a lateral esquerre, a l’eix de la defensa, però l’escenari no ha fet més que empitjorar pels blanc-i-vermells, que al minut 68 s’han quedat amb un futbolista menys per l’expulsió, per protestar, de Borja García. El duel ha quedat sentenciat al minut 77, quan el conjunt local, espereonat per una afició que està vivint un somni, ha anotat el 2 a 0 definitiu per mitjà d’un Ángel Rodríguez que, assistit per Bruno González, ha superat Bono amb un xut ajustat al pal esquerre del porter marroquí del conjunt blanc-i-vermell, ressuscitant tots els fantasmes d’un Girona que, després d’encaixar la quarta derrota seguida lluny de Montilivi, haurà de continuar lluitant per aconseguir la salvació.
