El Girona Futbol Club va arribar a la “Catedral” amb la voluntat de deixar enrere el passat i l’únic que ha fet ha sigut ensopegar-se amb ell. L’equip volia oblidar-se de la derrota viscuda al Santiago Bernabéu, on la superioritat que va patir va ser pitjor que el resultat en si mateix. Però San Mamés és un dels estadis que sempre exigeix més al conjunt que el visita i l’Athletic Club ho va demostrar amb contundència sobre la gespa. Mentre el Girona ocupa les portades per la històrica temporada que està realitzant, Ernesto Valverde ha fet d’aquest Athletic una extensió del seu caràcter: un equip que treballa molt i millor des del silenci. Els lleons han superat els gironins amb un 3-2, un resultat que no beneficia a cap equip català. Ni fa realitat somnis que s’imaginen a la vora del riu Ter, en forma de Lliga i de retallar distàncies amb el Reial Madrid, ni ajuda a evitar els malsons a Barcelona, on es veu com l’entitat basca pot cobrar pel camí la plaça de la Champions League de l’Atlètic de Madrid o del Barça.
Un partit per l’oblit d’Aleix García i Miguel Gutiérrez
Al Girona se li va fer bola jugar a San Mamés perquè des d’un principi va anar a contracorrent. No van passar ni dos minuts sencers del partit perquè arribés el primer gol de l’Athletic, d’Álex Berenguer amb assistència d’Aleix García. El mig centre d’Ulldecona va voler canviar el sentit en la sortida de pilota, però la seva passada va ser errònia i va acabar als peus de Berenguer. El basc no va dubtar ni un segon i va superar primer l’Arnau Martínez amb una retallada i després el renovat Paulo Gazzaniga amb una gran definició per avançar el seu equip. Els gironins van intentar recuperar-se, però realment mai van estar còmodes. La possessió no és reconfortant si no genera perill a l’equip rival. Mentre Iñaki Williams amenaçava amb pilotes als pals, els de Míchel Sánchez s’havien de conformar amb tímides ocasions de Viktor Tsygankov i Yangel Herrera.
El futbol té que les expectatives poden caure tan de pressa com creixen i això és el que li va passar al Girona. Quatre minuts després de l’inici de la segona part, el Girona va posar l’empat gràcies a Tsygankov. Savinho va voler fer una centrada, però el rebot va acabar en els peus d’Iván Martín, que es va treure del barret una assistència per l’ucraïnès. L’alegria va durar poc per als gironins, que van veure com Berenguer tornava a marcar cinc minuts després. Aquest cop va ser Miguel Gutiérrez qui va recollir el testimoni d’Aleix García, pecant de confiat a l’hora de treure la pilota jugada. La nit del madrileny no va millorar, ja que quatre minuts després va patir per ser ‘tou’ amb Williams, que va posar el 3-1 al marcador. De totes maneres, el Girona va tenir un tram final de fe amb un gol d’Eric Garcia en el 75′, no sense la tensió de l’aparició en escena del VAR.
La segona part era fàcil de gaudir per a qualsevol aficionat que no fos gironí. Els lleons van demostrar que els malencerts no sempre són naturals. Potser errar és el que ens fa humans, però si García i Gutiérrez apareixen a les ‘fotografies’ d’aquesta nit, és perquè l’equip de Valverde sap com forçar els errors. La lluita per posicions de la Champions League no arriba per l’art de la casualitat, i lluitant és com va acabar el partit després de nou minuts d’afegit. Els de Míchel van afanyar-se fins al final a través d’Artem Dovbyk i de Juanpe Ramírez, que lluïa el braçalet de capità. Però el Girona es va encomanar a la fe, que ja és una mala senyal en si mateixa; i alhora massa tard, perquè els errors ja estaven comesos. També perquè, a creure, ningú guanya a l’Athletic a casa seva. Que li preguntin a Dani Vivian després d’evitar l’empat sota pals.
