Un solitari gol del central del Barça Samuel Umtiti li ha estat suficient a França per tombar la rocosa Bèlgica (1-0) de Robert Martínez i accedir a la que serà la tercera final d’un Mundial de la seva història. França s’ha assegurat un lloc a la gran final de diumenge a Moscou, on intentarà repetir el triomf aconseguit ara fa 20 anys, el 1998, al Mundial que va organitzar. L’altra final que va jugar, el 2006, la va perdre contra Alemanya. Bèlgica s’acomiada de forma d’agredolça d’un Mundial on, 32 anys després, s’han tornat a quedar a les portes de la final.
França no ho ha tingut gens senzill per superar les semifinals. En una primera part farcida d’alternatives, estires i arronses, han estat els belgues qui més pilota i perill han tingut a les seves botes. Hazard, que s’ha posat el seu equip a les esquenes, ha fet bo el sobrenom de diables vermells dels seus compatriotes i ha tornat boig un Pavard que l’ha patit, i que ha comptat amb l’inestimable ajuda de dos pletòrics Varane i Umtiti, probablement els dos millors defenses d’aquest Mundial. Tots dos, a més, han marcat gols providencials: el del Madrid va obrir la llauna contra l’Uruguai i el del Barça ho ha fet contra Bèlgica.
Robert Martínez ha disposat el seu equip amb un sistema que, en atac, formava en un 4-3-3, amb un trivot format per Fellaini, Witsel i Dembelé. El tècnic de Balaguer pensava que així podria frenar millor el poder ofensiu d’una França que ha sortit amb tot: Griezmann, Mbappé i Giroud en atac. Els belgues, però, eren qui portaven la iniciativa, desplegant-se amb un 3-5-2 on Chadli actuava com a lateral dret -en el lloc del sancionat Meunier- i Hazard actuava com a interior esquerre. L’estructura belga mutava en funció de l’equip que tingués la pilota. Hazard ha fet patir Pavard, i de fet una combinació amb De Bruyne i Lukaku ha estat a punt d’acabar amb gol del segon, però Umtiti, atent, ha impedit que anés a més.
França amb prou feines no ha generat perill fins el tram final, quan Courtois ha hagut de fer-se gran per evitar un gran xut de Pavard després d’una bona passada d’Mbappé. Providencial ha resultat el peu del porter del Chelsea, que no ha pogut evitar el gol d’Umtiti al segon temps. En un córner al minut 51, Griezmann ha posat la pilota a l’àrea, i el central blaugrana l’ha pentinat amb èxit al primer pal. Premi gros per una França que no havia generat excessiu perill, però que un cop més ha fet valer la pilota aturada per obrir la llauna. La resta de partit, els francesos s’han dedicat a gestionar el marcador, defensant a ultrança.
El gol ha fet molt de mal a Bèlgica, a qui li han entrat les presses. Bob Martínez ha intentat provar-ho amb el joc aeri, però més enllà d’una rematada de cap desviada de Fellaini, no ha aconseguit generar cap tipus de perill a la sòlida defensa francesa. Fins i tot un punta com Giroud ajudava a defensar a l’àrea pròpia, senyal infonfusible de la solidaritat dels de Didier Deschamps. Witsel, amb un xut llunyà centrat ben refusat per Lloris, també ho ha intentat, però sense encert. Els de Robert Martínez no han deixat de buscar la porteria rival, però el mur rival era impenetrable. Els de Deschamps s’han limitat a defensar, i malgrat patir de valent al tram final amb més arribades belgues que intents reals, han resistit dempeus. Amb Bèlgica a la desesperada, Griezmann i Tolisso han pogut tancar el partit al temps afegit, on Courtous ha resultat providencial. Els de Bob Martínez no han escollit bé per l’excés de presses, i han permès al seu rival que no passés res als últims minuts.
França ha pogut amb el somni de la generació daurada dels diables vermells, que s’hauran de resignar amb unes semifinals agredolces. Com li va passar el 1986, contra Argentina, Bèlgica torna a quedar-se a les ports d’una final. Aleshores, també França la va privar d’un lloc al podi. D’aconseguir-ho en aquest Mundial, farà història. França, al seu torn, també la voldrà fer. Pot guanyar el segon títol mundial de la seva història.
