Món Esport
El Sevilla s’imposa al Betis en la benvinguda a la nova normalitat (2-0)

El de Sevilla és un dels derbis que tot afeccionat del futbol ha de presenciar en directe com a mínim una vegada a la seva vida. Reprodueix una rivalitat irracional; una rivalitat que només entenen els seguidors dels dos equips i que va molt més enllà del futbol, que contradictòriament és la raó de ser de tots ells; una rivalitat social, constatada en dues aficions completament diferents en el seu dia a dia, en la seva forma de comportar-se, ser i entendre la vida; una rivalitat entestada a allunyar-se d’allò que es coneix com a políticament correcte; una rivalitat que dura 365 dies a l’any. Una rivalitat que desafia la lògica. Una rivalitat amb totes les paraules que formen la definició d’aquest mot.

El duel entre el Sevilla i el Betis que s’ha disputat aquest dijous al Sánchez Pizjuán ha estat, com el derbi del Ruhr que va donar peu a la represa de la Bundesliga, el més estrany de la història. Sense el factor ambient, l’enfrontament entre els dos equips principals d’Andalusia ha perdut bona part de la seva essència. Ha estat poc més que un simple partit de futbol. I això, tenint en compte tot el que acostuma a implicar un derbi sevillà, acarona el sacrilegi. Com a mínim, però, el compromís entre els de Lopetegui i els de Rubi ha iniciat la represa de la Lliga Santander després de més de tres mesos sense competició per culpa del coronavirus, una pandèmia que ha situat en escac el negoci del futbol modern però que no ha pogut acabar amb ell.

Enguany, el derbi no ha durat un cap de setmana com és habitual –entre els entrenaments a porta oberta, la regata que es disputa al Guadalquivir i altres rituals la cosa s’acostuma a allargar més de 48 hores–. No hi ha hagut himnes a cappella ni marees d’afeccionats acompanyant els autocars dels equips entre bengales i càntics poc respectuosos. Futbol, només hi ha hagut futbol. Dos equips formats per onze jugadors amb la missió d’introduir la pilota a la porteria contrària. El Sevilla, en aquest escenari, no ha donat cap opció al Betis i s’ha mostrat molt superior al seu rival. Els verd-i-blancs han optat per una proposta molt contemplativa i no els ha sortit gens bé. Ocampos, d’un penal molt dubtós assenyalat per Mateu Lahoz, i Fernando han marcat les dianes que han fet justícia al marcador.

Després que aquest dimecres el Rayo Vallecano i l’Albacete fossin els protagonistes del retorn de la Segona Divisió, el derbi sevillà ha donat el tret de sortida a un mes frenètic per als vint equips de la Lliga Santander: es disputaran un total d’onze jornades –és a dir, 110 partits– en 38 dies, de l’11 de juny al 19 de juliol. El govern espanyol té previst obrir les portes dels estadis als seguidors a partir del 29 de juny, encara que caldrà veure si els seus plans arriben a bon port. Sigui com sigui, el que sí que és una realitat és que el futbol estatal ha tornat. I això, tenint en compte les circumstàncies, ja ha estat una victòria per a LaLiga. El pròxim dissabte, el Barça, l’Espanyol i el Girona iniciaran els seus camins cap al títol, la salvació i l’ascens, respectivament.



Més notícies
Notícia: El futbol espanyol torna tres mesos després
Comparteix

El futbol espanyol torna tres mesos després

La segona meitat del Rayo Vallecano-Albacete, ajornat pels càntics de “puto nazi” contra Zozúlia, dona el tret de sortida a la represa de la Primera i la Segona Divisions espanyoles
Notícia: El futbol espanyol torna tres mesos després - Mobile
Notícia: “Tornem a sentir, tornem a jugar”: el Barça celebra el retorn del futbol
Comparteix

“Tornem a sentir, tornem a jugar”: el Barça celebra el retorn del futbol

El club blaugrana publica un espot promocional de cara a la seva visita al Mallorca
Notícia: “Tornem a sentir, tornem a jugar”: el Barça celebra el retorn del futbol - Mobile

Nou comentari

Comparteix