La Segona Divisió B més catalana dels últims anys, amb fins a onze representants del territori, va arribar el cap de setmana passat al seu equador amb la disputa de la dinovena jornada de la lliga, la darrera de la primera volta. Just abans que el campionat entri en el segon tram amb el derbi del País Valencià entre el tretzè classificat, el filial del Llevant, i el vuitè, el Vila-real B, radiografiem la realitat dels conjunts catalans que competeixen al grup III de la categoria de bronze: des dels que aspiren a pujar a Segona Divisió, com el Sabadell, l’Andorra, l’Espanyol B, el Barça B, el Lleida, el Cornellà o, fins i tot, el Llagostera fins als que hauran de lluitar per evitar el descens a Tercera, com el Badalona, el Gimnàstic de Tarragona o el Prat; passant per l’Olot, que, després de mitja lliga, es troba en una còmoda onzena posició, a la zona tranquil·la de la classificació.
Sabadell. 1r, 35 punts
La il·lusió ha tornat a la Nova Creu Alta. Després de tancar les dues darreres temporades en un dotzè lloc massa discret, massa allunyat de l’esperat pel que és un dels clubs més històrics del futbol català; els arlequinats caminen amb pas ferm cap al playoff d’ascens; dirigits per Antonio Hidalgo i Juvenal, que el curs passat van ressuscitar un equip que van agafar en el penúltim lloc i que van salvar de l’infern, de les brases de Tercera, celebrant quatre victòries en els darrers sis partits. Ara somien amb retornar el Sabadell a la categoria de plata del futbol nacional.
Els arlequinats, que viuen la seva cinquena temporada consecutiva a la Segona Divisió B, han completat una brillant primera volta; liderats per homes com Edgar Hernández, que ha marcat sis dianes, Ángel Martínez, Ian Mackay o un Iosu Ozkoidi que ja ha repartit quatre assistències. En l’apartat golejador, també destaquen Néstor Querol (5), el veterà Manu Lanzarote (4, en tan sols 585 minuts) i Adri Cuevas i Òscar Rubio (3). Després de començar l’any 2020 encaixant la quarta derrota del curs en perdre per 2 a 0 al camp del Vila-real B, el Sabadell buscarà retrobar-se amb el triomf aquest diumenge; quan visitarà el Castelló, segon amb 34 punts, en un partit que es preveu de vital importància en la lluita per la primera posició del grup III de la Segona Divisió B.
Andorra. 3r, 34 punts
Empatat a punts amb el Castelló; l’Andorra, revitalitzat des que Gerard Piqué n’és el propietari, també afronta amb optimisme i ambició la segona meitat del campionat. L’equip tricolor, que a l’estiu va celebrar dos ascensos (un als terrenys de joc, de Primera Catalana a Tercera, i un altre als despatxos, de Tercera a Segona B, ocupant la plaça del Reus, descendit administrativament per greus problemes econòmics), s’ha erigit en un dels més fiables del grup en el seu retorn a la categoria de bronze del futbol estatal, on van competir durant 17 temporades entre les dècades dels 80 i els 90.
Entrenat per l’exblaugrana Gabri, l’Andorra, encara invicte com a local, ha aconseguit 24 dels 34 punts que té ara mateix a Prada de Moles; on el cap de setmana passat va superar l’Olot per un gol a zero, obra del senegalès Mouhamadou Keita, i on aquest diumenge al migdia rebrà la visita de l’Espanyol B en el que serà un altre dels grans plats forts de la jornada a la categoria. La gran incògnita a les files dels tricolors, que intentaran enllaçar el quart partit consecutiu sense conèixer la derrota, és el davanter Ernest Forgas, que surt d’una lesió. El barceloní és el màxim golejador de l’equip, amb vuit dianes que han servit perquè l’Andorra sumés deu dels 34 punts que té ara mateix. En l’apartat golejador, també destaquen Moussa Sidibé, amb sis, i un Víctor Casadesús que ja en suma tres.
Espanyol B. 4t, 33 punts
Després d’un inici de temporada dubitatiu, gris, amb tan sols dues victòries en les primeres onze jornades, el filial blanc-i-blau, dirigit per José Aurelio Gay, va agafar velocitat de creuer en vèncer l’Eixea, el 10 de novembre, per 3 a 1 en un partit que va suposar un punt d’inflexió pels interessos del segon equip de l’Espanyol, que no havia tornat a perdre fins que el cap de setmana passat va perdre davant del Barça B en el primer derbi de filials del 2020, jugat a l’Estadi Johan Cruyff (2-0).
Els blanc-i-blaus, que afronten la seva dinovena experiència a la Segona Divisió B van posar el punt i final a una ratxa, magnífica, de set victòries consecutives, i de vuit partits seguits sense conèixer la derrota; però afronten la segona volta de la lliga amb l’ambició de millorar el resultat obtingut la temporada passada; quan, acabats de tornar de Tercera Divisió, i protagonitzant una de les grans sorpreses del curs, van acabar cinquens, a sols un punt de Cornellà i dels llocs de playoff d’ascens a Segona, on no han jugat mai. L’Espanyol B és, en aquests moments, l’equip més golejador del grup, amb 32 gols que el situen per davant del Castelló (28), el filial del Barça (27) i el Sabadell, l’Andorra i el Cornellà (26). Deu d’aquestes dianes han portat la firma de Moha Ezzarfini, el pitxitxi del grup; i cinc més, del jove de tan sols 18 anys Nicolás Melamed, una altra de les grans perles d’una pedrera, la blanc-i-blava, que continua alimentant el primer equip amb grans futbolistes.
Barça B. 5è, 32 punts
El triomf aconseguit fa només uns dies contra l’Espanyol B per dos gols a zero, obra de Ronald Araújo i Àlex Collado, ha col·locat el conjunt de Francisco Javier Pimienta a tan sols un punt del playoff d’ascens a la Segona Divisió. Els blaugrana, que després de veure com la seva brillant dinàmica de resultats, amb deu partits seguits sense perdre, es trencava de sobte en caure per un ajustat 1 a 0 a Olot en un dels darrers partits del 2019, es van retrobar amb la victòria en un dels primers del 2020 i dimecres que ve visitaran el setzè classificat, el Badalona, amb l’ambició d’encadenar dos triomfs consecutius per primer cop en la present temporada, la 22a de l’equip a la Segona Divisió B. Monchu, Collado, Araújo, Riqui Puig, amb cinc, quatre, tres i dues dianes cadascun, i Iñaki Peña, són els tres grans puntals del que és, de llarg, l’equip més valuós de la categoria; amb uns 30,25 milions, segons Transfermarkt, que superen, en molt, els 6,90 del filial de l’Espanyol i que exigeixen una major regularitat als joves futbolistes del segon conjunt blau-grana; que, per altra banda, continuen esperant que Ernesto Valverde els doni més oportunitats.
Lleida. 6è, 30 punts
El conjunt de la Terra Ferma va començar la temporada com un coet; responent a les enormes expectatives i sofrint només una desfeta en unes dotze primeres jornades en les que a més va sumar set triomfs i quatre empats. De cop i volta, però, l’equip de Manuel Jesús Casas, ‘Molo’ es va desmaiar; com víctima del vertigen de tornar-se a veure a prop d’una Segona Divisió que fa ja massa temporades que no toca, des de la 2005-2006. El Lleida va acomiadar el 2019 trist, deprimit, amb quatre derrotes i dos empats; però ha començat el 2020 amb un triomf de prestigi, contra el Castelló, per un gol a zero, obra d’Éder Díez des del punt de penal, que li serveix per afrontar amb optimisme aquesta segona meitat de la temporada. “Les sensacions són bones. Estem allà, lluitant. Competint per materialitzar l’objectiu de tancar la temporada en llocs de playoff per intentar tornar el club a Segona”, reconeixia, en aquestes mateixes línies, Joan López, una de les grans sorpreses de la temporada en clau d’un Lleida que diumenge a la tarda rebrà la visita del catorzè classificat, el València Mestalla, al Camp d’Esports.
Cornellà. 7è, 30 punts
La derrota al camp de Castelló, Castalia, del passat 22 de desembre (3-1), va posar fi a la millor ratxa de resultats del curs del Cornellà, de cinc victòries i tres empats, però els del Llobregat es van retrobar amb el triomf el cap de setmana passat; superant el filial del València (1-0), amb un gol d’un Álvaro Moreno que es va ratificar com un dels màxims anotadors de l’equip; juntament amb Carlos Esteve i Abdelilah Damar, ‘Abde’, també amb tres dianes, i amb els dos referents del conjunt de Guillermo Fernández Romo: Pablo Fernández (5) i Leo Ramírez (6).
L’equip, que dimecres que ve rebrà el desè classificat, el La Nucia valencià, afronten el seu sisè curs a la categoria de bronze, amb l’objectiu d’obtenir un bitllet pel playoff d’ascens per tercera temporada seguida i amb la il·lusió de somiar amb l’ascens que sempre se’ls ha resistit. La seva naturalesa lluitadora, incansable, s’evidencia, s’exemplifica, es demostra, en la dada que indica que són, juntament amb el Numància i el Fuenlabrada, l’equip de le les tres primeres categories del futbol nacional que ha sumat més punts en els últims 20 minuts dels partits; amb un total de nou dels 30 que tenen en aquests moments.
Llagostera. 9è, 28 punts
Després de set anys entre Segona i Segona B, els gironins van caure fa dos estius a l’infern de Tercera. La travessia pel desert, però, tan sols va durar un curs; el que va necessitar el conjunt blau-grana per retornar a la categoria de bronze, on aquesta temporada juga per sisena vegada en tota la seva història; indestriable de la figura d’un Oriol Alsina que ha situat el nom del menut municipi gironí al mapa futbolístic nacional. El Llagostera, un equip rocós, ferri, lluitador, tal com ho va demostrar aconseguint set dels primers nou punts possibles; intentarà retrobar-se amb la victòria dimecres que ve; quan rebrà el Nàstic de Tarragona. Nahuel Arroyo, amb cinc gols, està sent el gran referent del conjunt blaugrana; i un dels millors futbolistes de la temporada del grup.
Olot. 11è, 25 punts
El de Raúl Garrido és, potser, un dels conjunts que proposen un futbol més vistós, més atractiu, del panorama estatal. L’equip ha aconseguit unir el talent dels seus centrecampistes, Pedro del Campo, un Héctor Simón que, amb cinc dianes, és el màxim golejador de l’equip, Jordi Masó o Eloi Amagat, entre d’altres, amb una defensa que s’està mostrant gairebé infranquejable. Les 12 dianes encaixades fins al moment, de fet, acrediten l’Olot com el segon equip de la categoria de bronze menys golejat; tan sols superat per un Cartagena que aquest dissabte rebrà el Girona en un dels partits de la segona ronda de la Copa del Rei. El problema de l’Olot, que es troba en una onzena posició molt més discreta que el futbol que ofereix, radica en l’àrea rival; ja que, amb tan sols quinze dianes a favor en dinou partits, és el tercer equip menys golejador del grup; superant, tan sols, el Badalona (12) i el Prat (14). Els de la Garrotxa, orgullosos protagonistes d’un projecte que reivindica el futbol català, visitaran dimecres el dotzè, l’Ebro, amb la intenció de guanyar per enterrar els fantasmes generats per les tres derrotes encaixades en les darreres quatre jornades.
Badalona. 16è, 20 punts
Encara queda molt camí per assolir la permanència a la categoria de bronze; però el repte, amb Manolo González a la banqueta del Municipal de Badalona, com a mínim ja no es presenta com una utopia irrealitzable. Els badalonins, que amb Juan Manuel Pons tan sols van sumar un punt dels 21 primers, han recuperat el somriure, la confiança, de la mà de González; cridat a files per salvar un equip que semblava condemnat. Continuen sent el conjunt menys golejador de la lliga, amb tan sols 12 gols a favor; però els quatre triomfs aconseguits en els sis últims partits, inclòs el 3-1 contra l’Oviedo que permetrà que aquest dissabte Badalona es vesteixi de gala per rebre el Getafe en un dels partits de la segona ronda de la Copa del Rei, han retornat l’optimisme a un Badalona que, després d’arrancar el 2020 amb un valuós empat a Llagostera, jugarà, dimecres, contra el Barça B.
Gimnàstic de Tarragona. 17è, 18 punts
Els mals resultats sumats per Xavi Bartolo en les tretze primeres jornades de la lliga també van forçar els directius del Nàstic a prescindir del tècnic que havia començat el curs i a dipositar la seva confiança en un substitut. Però, en el cas dels grana, Toni Seligrat, tampoc està trobant la tecla per fer funcionar un equip que estava cridat a ser un dels principals candidats a lluitar per l’ascens. Amb l’entrenador valencià, el conjunt tarragoní ja ha igualat, en tan sols sis partits, les dues victòries que havia obtingut amb Bartolo; però sembla que caldrà lluitar molt per assolir la permanència; sobretot després de no haver pogut passar de l’empat al camp de l’Oriola, el cuer, en el primer partit del 2020. Dimecres que ve, quatre dies després de rebre el Saragossa al Nou Estadi en una altra de les eliminatòries de la Copa del Rei, el Nàstic visitarà el sempre complicat estadi del Llagostera.
Prat. 19è, 14 punts
La situació és encara més complicada, més compromesa, més delicada, per un Prat que, arribats a la meitat del curs, ocupa el penúltim lloc de la taula; amb tan sols un punt més que l’Oriola. Els de Pedro Dólera van acomiadar el 2019 donant la sorpresa en desfer-se del Vila-real B per 3 a 1, amb gols de Manuel Raillo, Antoni Larrosa i Alexandre Pla, trencant així una ratxa de tres desfetes seguides; però el 2 a 0 encaixat el cap de setmana passat contra el filial de Llevant els va retornar a la realitat. Els potablava, que no van aconseguir la primera de les tres victòries que han obtingut fins a la desena jornada, són el segon equip més golejat (31) i el segon menys golejador (14) de la lliga, ho tindran realment difícil per evitar el descens. El Prat, que afronta la seva quarta aventura a Segona B, iniciarà la segona volta aquest diumenge; quan visitarà l’antepenútim, l’Hèrcules, en un partit clau en la lluita per la salvació.
