En el món de l’esport hi ha qui diu que quan ja s’ha assolit un avantatge suficient per a tenir la victòria assegurada, cal afluixar per no humiliar el rival. En canvi, hi ha qui considera que deixar de pitjar l’accelerador tot i tenir el partit virtualment guanyat és una falta de respecte pel contrincant. En la primera ronda de la Copa ha quedat demostrat que Imanol Alguacil i la seva Reial Societat són de la segona branca. Els bascos s’enfrontaven al Becerril, un equip castellà molt humil de la Tercera Divisió, ubicat en una població de 700 habitants a la província de Palència. Quan ja era totalment evident que els txuri-urdins s’endurien el partit tant per diferència de joc com de resultat, la Reial va continuar collant l’adversari fins a arribar als vuit gols de diferència (0-8).
Van sorgir algunes veus indignades que deien que els bascos havien fet massa sang. Malgrat tot, des de Becerril ja donaven com a triomf el fet de poder participar en aquesta Copa i jugar davant d’un equip tan gran com la Reial Societat. El club txuri-urdin n’era conscient i abans de començar el partit, Jokin Aperribay, el president, va comunicar als castellans que convidaven tot l’equip, directius i tècnics a un partit de Lliga a Anoeta. És més, per si no n’hi hagués prou, el gest dels bascos va ser encara més esplèndid en convidar tot el poble de Becerril a aquest esdeveniment. Després de la victòria tan àmplia de la Reial, aquest detall pren una dimensió superior i ha acabat resultant un regal preciós fruit del nou format de la Copa.
