Luis Enrique Martínez ha aconseguit portar el París Saint-Germain (PSG) a la final de la UEFA Champions League per segona vegada a la seva història. El conjunt francès, que ja havia estat capaç de derrotar l’Arsenal a Londres a l’anada, també ha guanyat el partit de tornada al Parc dels Prínceps per 2-1 i s’ha convertit així en finalista de la Lliga de Campions. Els golejadors del PSG han estat Fabián Ruiz i Achraf Hakimi, mentre que el gol de l’Arsenal l’ha marcat Bukayo Saka. Cal recordar que el seu contrincant a la final serà l’Inter de Milà, que havia aconseguit la classificació el dia anterior després de derrotar el Futbol Club Barcelona a la pròrroga en un partit marcat per les remuntades i la polèmica arbitral.
El PSG, de menys a més a la Champions
Tot i que el PSG va començar la temporada amb molts dubtes, sobretot a la Champions, on va patir per classificar-se per als setzens de final, el seu recorregut en la fase d’eliminatòries ha estat implacable. Van començar el seu recorregut amb un emparellament molt afortunat, ja que el seu primer rival va ser el Brest. A partir d’aquí, però, van haver de derrotar el gran favorit, el Liverpool, i un dels equips revelació que els hi va posar les coses molt complicades, l’Aston Villa. Finalment, els de Luis Enrique també s’han desempallegat de l’Arsenal, que venia d’eliminar el Reial Madrid. Així, el PSG s’ha convertit en l’assot dels equips anglesos, derrotant-ne tres per arribar a la final de la Champions.
Aquesta és tot just la segona vegada que el PSG aconsegueix arribar tan lluny a la Lliga de Campions. Tot i que el projecte multimilionari alimentat amb petrodòlars ha aconseguit plantilles candidates a guanyar la Champions cada temporada, pocs entrenadors han sabut fer funcionar aquest equip. L’any 2020, els francesos van disputar la final contra el Bayern de Múnic, amb Kylian Mbappé i Neymar Jr. com a grans estrelles, però la van perdre. Ara, amb una plantilla amb menys noms, però amb un equip més ben estructurat gràcies a la mà de Luis Enrique, el PSG està a només un partit d’assolir el gran repte d’aixecar l’orelluda.
