Només resten tres dies per a l’inici d’una nova Copa del Món. Quatre anys després de la victòria d’Alemanya a la pròrroga davant l’Argentina de Lionel Messi al mític Maracanà de Rio de Janeiro, al Brasil, Rússia es prepara ara per albergar el seu primer Mundial. El gran torneig que pretén rellançar la imatge internacional del país liderat per Vladímir Putin és a punt de començar i, com ja acostuma a succeir durant les setmanes anteriors a una competició d’aquestes dimensions, les apostes eleven diverses seleccions com les candidates més ben posicionades per assolir el títol mundialista el proper 15 de juliol en la final de l’estadi Luzhniki de Moscou.
Però a falta de poques hores per a l’inici del torneig, les principals favorites pel títol han fet posar el fre de mà als qui ja les donaven per vencedores. Combinats com Alemanya, Espanya, França i el Brasil han escollit un mal moment per començar a generar dubtes, sobretot de nivell futbolístic. Indiscutiblement, i sempre amb el permís de Lionel Messi, aquestes quatre seleccions disposen de la millor plantilla, dels millors jugadors i d’un estil definit que les pot dur a proclamar-se campiones del món, però els seus darrers partits han activat les alarmes al voltant del rendiment i de la capacitat de crear futbol.
Alemanya i la dificultat de reeditar títol
Les darreres decicions de Joachim Löw, seleccionador alemany, han provocat un estat de xoc en l’entorn de la Mannschaft, que no aconsegueix estabilitzar-se sobre el terreny de joc i mostrar la bona imatge deixada en el Mundial del Brasil i en l’Eurocopa del 2016 a França, on va caure en les semifinals davant l’anfitriona i una de les també candidates aquest any a Rússia. La no inclusió de Leroy Sané en la convocatòria, després d’una gran temporada amb el Manchester City a la Premier League, ha creat polèmica, com també ho ha fet la titularitat de Manuel Neuer en detriment del blaugrana Marc-André ter Stegen. El porter del Bayern de Munic no juga des del 16 de setembre del 2017 per culpa d’una lesió al peu i, sense haver disputat minuts en competició oficial, passarà per davant del porter barcelonista, titular indiscutible durant tota la temporada i considerat un dels millors del món.
Més enllà de les polèmiques, Alemanya aterra a Rússia amb problemes futbolístics. Els de Löw han guanyat només un dels darrers sis partits amistosos, el disputat divendres passat davant l’Aràbia Saudita, i les sensacions amb les quals arriba a la cita no són gens positives. La darrera prova, tot i la victòria, no ha deixat bon regust de boca i ha confirmat la pèrdua de fluïdesa amb l’esfèrica i la manca de gol en els darrers metres.
Espanya, encallada a tres quarts
La ‘roja’ és una de les altres candidates per aixecar el trofeu més prestigiós del planeta futbol. Però els darrers enfrontaments amistosos també han provocat certa preocupació per la proximitat de la competició oficial. Divendres, la selecció espanyola debutarà davant la darrera campiona europea, la Portugal de Cristiano Ronaldo, que no forma part del grup dels favorits però que és capaç de generar-li problemes a una Espanya que no troba la tecla. Després d’una primera part molt fluixa davant Tunísia, Julen Lopetegui va decidir modificar fins a dues vegades de dibuix tàctic: va incloure Lucas Vázquez per aixamplar el camp i, finalment, va passar a una defensa de tres per tal de poder situar un segon davanter que acompanyés Diego Costa -Iago Aspas- en la línia d’atac.
Amb un joc molt planer i sense profunditat, la selecció espanyola es va encallar durant els noranta minuts com ho feu davant Suïssa en el compromís anterior. Tot i disposar de migcampistes d’una qualitat extrema i d’alinear-los tots junts -Sergio Busquets, Thiago Alcántara, David Silva, Isco Alarcón i Andrés Iniesta-, la ‘roja’ ha tingut altes possessions però ha estat mancada de determinació en els darrers metres, un problema que haurà de corregir abans de l’enfrontament amb Portugal.
Brasil: entregats a Neymar i Coutinho
A la Canarinha li sobra talent. La gran majoria de futbolistes presents a l’onze inicial -i bona part de la banqueta- disposen d’una categoria altíssima en la pràctica del futbol, sobretot amb la pilota als seus peus. No hauria de suposar un inconvenient. El problema del Brasil radica en la poca facilitat mostrada per aplicar la qualitat individual en l’estructura del joc col·lectiu. Tot i haver guanyat els darrers amistosos amb solvència, la connexió entre l’efectivitat golejadora i la creació de bon futbol no van de la mà al conjunt dirigit per Tite. Neymar Jr i Coutinho mantenen una bona aliança a la gespa, però la resta de l’equip no aconsegueix seguir-los el ritme. L’evolució del Brasil ha convertit la seva selecció en un combinat poc brillant, però el desequilibri de les seves figures la converteix en ferma candidata al títol.
Molt físic i poc talent a França
Kylian Mbappé i Antoine Griezmann són la gran esperança blava de cara al Mundial de Rússia. Els seus dos millors jugadors, els homes més desequilibrants de la selecció bleu i una parella letal capaç de detrossar defenses amb la velocitat del futbolista del PSG i l’eficiència dins l’àrea del davanter de l’Atlètic de Madrid. Però a França també se li encallen els partits al mig del camp. La diferència amb la selecció espanyola, però, és evident. Mentre que la ‘roja’ disposa dels millors centrecampistes de creació, la francesa segueix mancada de visió en la zona de construcció. Molta força física i potència, però poc talent. En els darrers partits, Didier Deschamps ha situat Blaise Matuidi, Paul Pogba i N’Golo Kanté en una línia de tres mitjos, un trio que ha deixat França glaçada per la poca soltura en el moviment de l’esfèrica. Fins i tot, en l´últim partit davant els Estats Units, l’estadi Groupama de Lió va acabar xiulant els seus propis jugadors. Un mal moment per tenir dubtes.
