Rússia va tombar Espanya i es va cobrar venjança contra la selecció que l’havia eliminat de l’Eurocopa de 2008. Un dels pocs que encara juguen d’aquella generació daurada que va quedar-se a les portes de la final de Viena és Igor Akinfeev, botxí dels de Fernando Hierro a l’Estadi Olímpic de Luzhnikí. El porter rus va aturar un penal a Koke i un altre a Iago Aspas, amb el peu, per classificar Rússia per primer cop a la història per als quarts de final d’un Mundial, instància que sí que va assolir fins a quatre vegades la Unió Soviètica de Lev Yashin, imatge icònica de la Copa del Món de Rússia. Akinfeev, que acumula 47 partits sense encaixar dels 110 que ha jugat amb la seva selecció, és el capità de l’Sbornaya des de 2017. Així i tot, ha estat molt assenyalat al seu país per les seves pífies amb l’equip nacional i pel rècord negatiu que ostenta amb el club de la seva vida, el CSKA de Moscou.

El malson del Mundial de 2014

 

No puc explicar el que ha passat. Ha estat un gol ridícul; el porter d’una selecció nacional no el pot encaixar. Demano perdó a tothom”, va dir Akinfeev després del greu error que va cometre contra Corea del Sud en el debut de la seva selecció al Mundial de Brasil (1-1). Fou un xut tou i poc col·locat de Lee Keun-Ho però la pilota se li va esmunyir incomprensiblement de les mans i va acabar entrant a la seva porteria.

 

Vuit dies després, contra Algèria, el futbolista del CSKA moscovita la va tornar a pifiar: es va empassar una centrada lateral i Slimani va marcar a plaer un gol que va fer fora Rússia d’aquella Copa del Món. Segons el seleccionador rus Fabio Capello, el seu jugador fou “cegat per un punter làser” deu segons abans del llançament d’aquella fatídica falta, una excusa que no va evitar les dures crítiques contra Akinfeev, marcat com el gran culpable de l’eliminació de l’Sbornaya i amb l’estigma de no ser porter per a grans competicions.

11 anys sense deixar la porteria a zero

 

El 22 de novembre de l’any passat, Akinfeev va tornar a deixar la seva porteria a zero a la Champions League després d’11 anys consecutius encaixant com a mínim un gol partit rere partit. En van ser 43, el que suposa un rècord negatiu inèdit a la Lliga de Campions i una llosa pesada per a un porter que sovint ha estat objecte de mofa al seu país a causa d’això. Paradoxalment, aquest one club men mai ha perdut la titularitat al CSKA de Moscou, equip amb el qual acumula més de 500 participacions als seus 32 anys.

 

El futbolista de Vídnoie, als afores de la capital, també és indiscutible a la selecció; ni Cherchesov, que va jugar sota pals com ell, ni Slutskiy ni Capello ni Advocaat l’han substituït. Akinfeev ha estat molt criticat però la seva titularitat no s’ha qüestionat. Ell és un dels símbols de la generació dels Arshavin, Pavlyuchenko, Shirokov i companyia, i el millor porter de la Rússia post soviètica.

 

Akinfeev, que ha guanyat les cinc tandes de penals que ha disputat al llarg de seva carrera, va debutar amb el CSKA quan només tenia 17 anys aturant un llançament des dels onze metres contra el Krylia Sovetov Samara. Diumenge passat, en va aturar dos més per fer història amb la seva selecció i per reconciliar-se amb un país que, deu anys després, va tornar a sortir al carrer per celebrar un èxit futbolístic.

 

El peu de Déu

 

“Els espanyols van xutar allà on pensava que ho farien. Vaig tenir sort, res més”, va dir després del partit un Akinfeev sense ganes de reivindicar-se que s’ha convertit en heroi al seu país. Fins i tot, un famós cantant de rock anomenat Shnurov li ha dedicat un poema a la seva última aturada. L’ha titulat ‘el peu de Déu’.

 

Amb un equip justet que està comandat amb mà de ferro per Cherchesov, dissabte que ve, Akinfeev, ja redimit dels seus pecats, mirarà de capitanejar Rússia fins a les semifinals de la seva Copa del Món, sostre històric mundialista de la Unió Soviètica.



Nou comentari