La indestructible Croàcia posa a prova el rejovenit imperi francès
Modric, perseguit per Enzo Pérez
Modric, perseguit per Enzo Pérez | AFA

 

El selecte grup de seleccions amb un Mundial al seu palmarès pot afegir un inesperat convidat aquest diumenge (17 hores, Telecinco), quan França i Croàcia s’enfrontaran a la gran final a l’Olímpic de Luzhniki de Moscou. Pels de Didier Deschamps serà la tercera vegada que disputin el darrer partit d’una cita mundialista, mentre que pels de Dalic Zlatko serà el primer cop. Cap de les dues seleccions han perdut cap partit en aquest torneig. França, amb talent i joventut, vol marcar una dinastia, mentre que els balcànics volen fer encara més gran la campanada. Els ‘bleus‘ són els únics favorits que han complert amb les expectatives, i voldran evitar que es repeteixi la sorpresa viscuda ara fa dos anys, en l’Eurocopa que van organitzar i que es va endur Portugal. Croàcia, la gran revelació, ja ha avisat que no donarà a tòrcer fàcilment el seu braç: les tres pròrrogues superades així ho demostren.  

Contra Dinamarca i Rússia, fins i tot, els de Dalic van haver de recórrer als penals per desequilibrar dos partits més igualats del previst. Dos partits físics que, però, no els va restar cap força per encarar unes històriques semifinals contra Anglaterra, a qui van capgirar el matiner gol inicial de Trippier, i que ara s’haurà de conformar amb disputar el partit pel tercer i quart lloc, aquest dissabte (16 hores). Tres pròrrogues no semblen desgastar els ànims d’uns croats que semblen indestructibles: “Tinc energia extra, no cal preocupar-se, és un partit històric. Hi haurà quatre o cinc milions de jugadors en el camp, sabem que és el partit més gran de les nostres vides i volem viure’l”, ha assegurat Ivan Rakitic, que acumula 70 partits entre el Barça i la selecció, i que es remet a la importància de la cita pel seu país. 

 

 

 

“Només has de mirar el que està passant a Croàcia. És increïble. No puc descriure-ho amb paraules, és impressionant. No és només de 23 jugadors, és dels quatre milions de persones del nostre país. Som molt afortunats, en cada partit hem sentit això. Si l’estadi tingués capacitat per quatre milions de persones estaria ple”, ha afegit el jugador del Barça, que s’enfrontarà al seu company d’equip, Samuel Umtiti. “Som amics. He parlat regularment amb ell i li desitjo el millor, però en aquest partit és impossible desitjar-li això”. 

 

 

Si el migcampista blaugrana ha qualificat com “un somni” la possibilitat d’endur-se el títol, una de les principals estrelles franceses, Antoine Griezmann, ha parlat d’orgull. “Estem orgullosos de ser francesos. Tenim un país bonic, mengem bé, tenim un gran equip i vull que la gent se senti orgullosa de ser francesa”. El davanter ha confessat que no li importaria en absolut no guanyar la Pilota d’Or si guanyen diumenge. “Ho donaré tot per ser campió del món”, ha explicat en la prèvia de la final. “Sé que una victòria pot canviar moltes coses, però realment no pensem en el dilluns, estarem el millor preparats per aquest partit”, ha afegit. El davanter de l’Atlètic ha desgranat com està passant les hores prèvies al gran partit: “Estic igual que sempre, jugo al Fortnite tot el dia, gaudeixo del futbol, bec mate… no importa si marco o no, només vull aixecar la Copa del Món”. 

 

Thuram, botxí croat el 1998

 

El destí de totes dues seleccions va canviar ara fa dues dècades, el 1998, quan els francesos van imposar-se en la semifinal que els va conduir al seu primer i, de moment, únic títol mundial. El 8 de juliol d’aquell any, Croàcia va sortir a l’Stade de France de París disposada a donar la gran sorpresa contra la gran amfitriona, plagada d’estrelles com Zidane, Djorkaeff, Blanc o el mateix Deschamps. Era el primer cop que la selecció balcànica disputava una semifinal mundialista, i va estar a punt de superar-la. Tot just començar la segona part, Davor Suker va sincronitzar a la perfecció la seva desmarcada amb una gran pilota a l’esquena de la defensa, per després connectar una rematada amb l’empenya i batre Barthez. 

 

L’alegria, però, va durar molt poc als croats, ja que uns segons després va patir la sobtada irrupció del que acabaria sent el gran protagonista del partit: Lilian Thuram. El defensa francès, que una dècada després acabaria al Barça, va deixar la seva empremta en aquell partit amb un doblet. Primer, va recuperar la pilota a la frontal després d’una pèrdua d’un jugador croat i, després de traçar una paret amb Djorkaeff, va definir amb èxit. Minuts més tard, va incorporar-se pel carril dret -en els seus inicis actuava com a lateral en aquella banda-. La seva triangulació, aquest cop, va interceptar-la un central, però Thuram, astut, va pispar-li la pilota per darrere i, sense pensar-ho, va provar sort amb l’esquerra. Aquell gol canviaria el destí de França, que s’acabaria imposant a Croàcia i, a la final, també al Brasil, per coronar-se per primer cop campiona del món. “El passat és passat. Ells van guanyar aleshores el torneig, els donem l’enhorabona i nosaltres el que hem de fer és guanyar diumenge. És un altre partit, fa molt d’això”, ha comentat Rakitic. 

 

L’equip més jove contra el país més petit

 

Dues dècades després, el destí de França i Croàcia torna a creuar-les en un Mundial. Aquest cop, el vencedor s’endurà el gran ceptre. D’endur-se’l França, mantindria el nombre de seleccions, vuit, que han guanyat algun cop la Copa del Món: Brasil, amb cinc títols, lidera la llista, seguida d’Alemanya i Itàlia (quatre), l’Argentina i l’Uruguai (dos), Anglaterra, Espanya i la pròpia França, amb un. Espanya, el 2010, va ser la darrera nouvinguda d’un selecte grup, una mena de G8, que ara podria afegir a Croàcia. 

 

El país balcànic és el segon més petit que disputarà una final. Només l’Uruguai, finalista el 1934 i el 1950, tenia menys habitants que els croats al moment de disputar el gran partit. A Croàcia, actualment, hi viuen 4.194.828 habitants que somien amb igualar les fites de la selecció ‘charrúa‘, que en el moment de celebrar els dos títols mundials acollia a 1.903.083 i 2.428.239 habitants respectivament.

 

Si Croàcia és el país més petit que ha participat al Mundial de Rússia, França presenta una de les seleccions amb jugadors més joves a la cita: amb una mitjana de 25,5 anys, pràcticament la mateixa que Anglaterra, els deixebles de Deschamps tenen una mitjana per sota de la majoria de guanyadors mundialistes: Alemanya (25,7), el 2014, i Espanya (25,9), el 2010, van marcar les últimes xifres. La mitjana global està en 26,4 anys. 

 

 



Nou comentari