L’orgull del Sant Andreu no té premi (0-1)

Els quadribarrats han posat contra les cordes l'Atlètic de Madrid, però els matalassers han acabat imposant la seva autoritat al Narcís Sala

El Sant Andreu perd, però competeix, contra l’Atlètic de Madrid (0-1). L’orgull dels quadribarrats resisteix contra la insistència del conjunt matalasser i els de Simeone acaben donant les gràcies al travesser, que ha refusat una pilota per evitar l’empat local quan faltaven cinc minuts per al final. Si vol segellar el passi als vuitens de final de la Copa del Rei, el conjunt català està obligat a remuntar el pròxim 5 de desembre (18.00h) al Wanda Metropolitano. Els barcelonins ja han demostrat aquest any, però, és que per a ells res és impossible.

 

La festa després del patiment

 

Tots els moments de la vida es gaudeixen molt més si es valora el que ha costat viure’ls. Les tres pròrrogues agòniques que jugadors, aficionats i directius del Sant Andreu van haver de patir per reservar un lloc als setzens de final de la Copa del Rei convertien la visita de l’Atlètic de Madrid, corresponent al partit d’anada de l’eliminatòria que dona la benvinguda a tots els equips de Primera Divisió, en un premi per als catalans. Conscients que les seves expectatives de futur en el també denominat torneig del KO no eren excessivament elevades, els quadribarrats volien aprofitar el matx contra els matalassers per fer caixa (tot i que, val a dir, el Narcís Sala no s’ha omplert ja que les entrades més cares, les de 60€, no s’han esgotat) i, sobretot, demostrar que la seva modèstia no els impedia competir contra l’actual subcampió d’Espanya.

 

El fred i la pluja s’han fet notar a Barcelona i, per tant, els jugadors de Mikel Azparren necessitaven l’escalfor dels seus fidels seguidors. Els futbolistes locals han notat des del primer minut fins a l’últim el suport de 5.995 afeccionats valents, però amb això no n’hi ha hagut prou per intimidar Antonio Adán, avui titular en detriment d’Oblak. El Sant Andreu no ha permès que l’Atlètic de Madrid campés al seu aire i es passegés pel Narcís Sala sense opció, però tampoc ha pogut fer més que evitar un resultat voluminós de cara a la tornada. Simeone, que no s’ha assegut a la banqueta visitant per culpa d’una expulsió en el darrer partit de Copa que va disputar el seu equip, ha fet jugar efectius que no acostumen a tenir continuïtat (com Kalinic, Gelson Martins, Vitolo, Arias o Francisco Montero, del filial) i les rotacions han respost notablement. No han brillat, però tampoc han desentonat. El desaparegut Gelson Martins ha estat un dels més destacats, no només pel seu gol passada la mitja hora de joc –en possible fora de joc–, sinó també pel desequilibri i les ganes d’agradar que ha mostrat de forma intermitent.

 

La pluja dilueix el futbol

 

L’Atlètic de Madrid és com una d’aquelles serps petites que semblen inofensives, però que no ho són ni molt menys. José Segovia, porter local, no ha hagut de fer massa intervencions i la realitat és que, més enllà del resultat, els quadribarrats no han patit un assetjament tot i ser inferiors als seus contrincants. Juguin contra el millor club del món o davant un de Tercera Divisió com el Sant Andreu, els de Simeone sempre posen en pràctica la seva proposta poc esplendorosa, però sorprenentment efectiva i solida. Des que s’han avançat al marcador, els matalassers han tingut l’objectiu que no passés res més al partit i que, si succeïa alguna cosa, que fos a camp contrari. La inoperància ofensiva, avui, de Kuku, Óscar Muñoz, Ton Alcover i companyia ha fet la resta. La festa de la graderia, malauradament pels interessos catalans, no s’ha traslladat al terreny de joc.

 

Com a conseqüència de tot plegat, a la represa les oportunitats han escassejat i el resultat no s’ha acabat movent més. Tot i això, i contràriament al que es podia preveure, el Sant Andreu ha finalitzat el partit en molt bon estat físic i l’Atlètic de Madrid ha acabat demanant l’hora. Adán, amb una gran aturada a un xut mossegat d’Elhadji que volia entrar a la seva porteria, i el travesser, refusant una rematada de cap de Noguera, han evitat l’empat. Els quadribarrats han lluitat fins al final a la recerca de la diana que els permetés viatjar al Wanda Metropolitano amb un resultat més favorable, però la sort no s’ha aliat amb ells i hauran de remuntar si volen seguir somiant a la Copa del Rei.

Més informació

Nou comentari