El Comitè Executiu de la UEFA ha decidit atorgar l’organització de l’Eurocopa del 2028 a la candidatura que conformaven les cinc federacions britàniques (Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i República d’Irlanda) i la del 2032 a Itàlia i Turquia, que conformaven una sola candidatura després que el país otomà renunciés a organitzar la de 2028. D’aquesta manera, el màxim organisme europeu de futbol ja ha anunciat les deu seus de l’Eurocopa britànica, que compta amb el precedent més proper del 1996, quan Anglaterra va ser amfitrió.
Entre els estadis que formaran part del torneig sorprèn la no-presència d’Old Trafford (Manchester) i d’Anfield (Liverpool). En canvi, sí que hi seran Hampden Park (Glasgow), Aviva Stadium (Dublín), Principality Stadium (Cardiff), St. James Park (Newcastle), Etihad Stadium (Manchester), Villa Park (Birmingham), Tottenham Hotspur Stadium i Wembley (Londres). També s’hi sumen Casement Park (Belfast), i Bramley-Moore Dock, el nou estadi de l’Everton (Liverpool), ambdós en construcció.
Pel que fa a l’Eurocopa del 2032, Itàlia i Turquia han proposat un total de 20 seus, de les quals seran escollides deu, cinc per cada país organitzador. De moment, l’Eurocopa del 2024 d’Alemanya marcarà l’inici de la cursa que continuarà amb els Jocs Olímpics de París 2024. Dos anys després, els Estats Units, Mèxic i el Canadà acolliran el Mundial de futbol del 2026.
El mateix passa amb els Mundials
La UEFA opta, per tant, per seguir la línia que ja va obrir la FIFA la setmana passada, quan va anunciar la concessió del Mundial 2030: la candidatura conjunta entre Espanya, Portugal i el Marroc ha estat escollida per la FIFA per albergar la Copa del Món. Un Mundial que tindrà a més tres partits a països de la CONMEBOL. Per celebrar el centenari de la competició —el primer Mundial es va jugar el 1930 a Uruguai— el partit inaugural de la competició es disputarà a Montevideo. També hi haurà, a més, un partit a Argentina i un altre Paraguai. En total, tres països que formaven part d’un altre projecte per acollir la cita.
La candidatura d’Espanya, Portugal i el Marroc era l’única que aspirava a organitzar el Mundial del 2030 després que la candidatura encapçalada per l’Aràbia Saudita, juntament amb Grècia i Egipte, renunciés el mes de juny passat. La FIFA no veia amb bons ulls que es postulés el gegant asiàtic, que no va arribar a oficialitzar la seva candidatura. La gran amenaça per a Espanya sempre va ser Aràbia Saudita, per la qual cosa Luis Rubiales va tenir la idea de sumar Ucraïna l’octubre del 2022 a la candidatura ibèrica. Tot just quatre mesos després, davant l’amenaça creixent dels saudites i el fet que la inclusió dels ucraïnesos no donés els rèdits esperats, es va tornar a incloure al Marroc per dividir el vot africà. Ucraïna, al principi, va quedar a l’aire i, des de la Federació van argumentar que el fet que el president del futbol ucraïnès, Andriy Pavelko, fos investigat per la justícia del seu país era un inconvenient.
