El Tottenham Hotspur ha posat fi a una llarga sequera europea de 41 anys sense cap títol continental després de conquerir la seva primera Europa League (tercera si tenim en compte les copes de la UEFA de 1972 i 1984), superant el Manchester United per 1 a 0 en una final que passarà més a la història per la transcendència del títol que no pas pel nivell futbolístic ofert. Disputada a l’estadi de San Mamés, la final ha estat un autèntic exemple de futbol pla i previsible, marcat més pels errors i les imprecisions que no pas per l’encert o el talent.
El Tottenham guanya l’Europa League al Manchester United
El gol decisiu ha arribat poc abans del descans, en una acció aïllada resolta per Brennan Johnson. Ha estat pràcticament l’única jugada destacable d’una primera meitat insulsa, en què ambdós equips han evidenciat per què es troben en la 16a i 17a posició de la Premier League. A la represa, el Manchester United ha intentat reaccionar, però ha continuat sense idees ni profunditat. L’única acció realment perillosa ha estat un cop de cap de Rasmus Hojlund que ja havia superat el porter Vicario, però ha estat salvat sota pals pel central neerlandès Mickey van de Ven en una acció providencial. Més enllà d’això, el partit ha ofert molt poc a nivell d’espectacle.
Amb aquesta victòria, el Tottenham suma el seu quart títol continental i, a més, obté bitllet per a la pròxima edició de la UEFA Champions League, una fita que salva la temporada del conjunt londinenc. El tècnic Ange Postecoglou pot celebrar el seu primer gran èxit al capdavant del club, tot i que el camí fins a la glòria no ha estat brillant. Irònicament, ara que Harry Kane ha marxat del Tottenham, el club ha guanyat un trofeu després de molts anys i ell ha aixecat el seu primer títol amb el Bayern de Munic. Pel Manchester United, en canvi, aquesta derrota tanca un any absolutament decebedor. Sense títols, sense Europa i amb moltes incògnites sobre el futur esportiu del club, l’etapa de Ruben Amorim queda greument tocada.
