La selecció espanyola de futbol masculí ha aconseguit la medalla d’or als Jocs Olímpics de París 2024 després de derrotar la selecció francesa al Parc dels Prínceps. Ha estat una final molt polèmica a causa d’un penal que l’àrbitre ha donat a França al final del temps reglamentari i que ha forçat la pròrroga. No obstant això, en el temps extraordinari, els espanyols s’han imposat amb dues dianes més (3-5). El gran protagonista del partit ha tornat a ser Fermín López, del Futbol Club Barcelona, que ha fet un torneig excepcional. Feia 28 anys que la delegació espanyola no guanyava una final olímpica en una disciplina d’equips.
La crònica de la final olímpica de futbol masculí (3-5)
El partit ha estat boig des del primer moment. La selecció francesa s’ha plantat bé sobre el terreny de joc i ha colpejat primer. Enzo Millot ha provat sort amb un xut potent que ha agafat Arnau Tenas a contrapeu. El porter català ha tocat la pilota, però se l’ha acabat introduint a la seva porteria en una acció desafortunada. D’aquesta manera, el Parc dels Prínceps de París ha esclatat en eufòria i la final es posava de cara per als francesos.
L’alegria, però, ha durat molt poc a la capital gal·la. Fermín López, màxim golejador i millor jugador del torneig, ha entrat en escena per capgirar el partit del tot. Pocs minuts després del gol francès, el migcampista andalús ha rebut una passada a l’interior de l’àrea i, amb un xut subtil, ha batut Guillaume Restes. Per si això no fos prou, el mateix Fermín ha acabat de dinamitar el duel poca estona després, quan ha aprofitat una pilota morta a l’àrea per marcar a plaer el segon gol del partit, signar així un doblet i remuntar el marcador.
El partit s’ha posat de cara per als espanyols i els francesos s’han començat a fer petits. Ho ha acabat de rematar el migcampista andalús del Vila-real Álex Baena. Amb un xut de falta espectacular, ha tornat a trobar porteria per a la selecció espanyola i ha situat el 1-3 al marcador. Amb aquest resultat, tot i que encara quedaven molts minuts, l’or semblava que no se li podia escapar a La Rojita, però encara havien de passar moltes coses…
A la segona meitat, la selecció espanyola ha intentat contemporitzar el partit tant com ha pogut. En comptes d’anar a buscar el quart gol, els de Santi Denia s’han defensat amb la pilota i han deixat córrer el cronòmetre. Ara bé, els francesos, amb el suport de la seva afició, han tingut uns minuts de rauxa finals que ho han canviat tot. Primer, Maghnes Akliouche ha retallat distàncies a la sortida d’una falta molt embolicada que ha acabat al fons de la porteria.
El duel ha marxat al temps afegit amb l’avantatge mínim dels espanyols. Ha estat aleshores quan hi ha hagut l’acció polèmica del partit i del torneig. L’àrbitre ha vist penal en una agafada del basc Beñat Turrientes a l’interior de l’àrea a la sortida d’un córner. En la repetició, es pot apreciar un contacte, però sembla del tot insuficient i jugades com aquestes n’hi ha moltes i mai no s’assenyala res. Tenint en compte que era una final olímpica a París, donar aquest penal a França és, com a mínim, sospitós. Jean-Philippe Mateta ha transformat la pena màxima i ha empatat el duel, que ha anat a la pròrroga.
Al temps extraordinari, amb un Parc dels Prínceps totalment bolcat a favor d’un equip francès que havia forçat la pròrroga, semblava que els favorits eren els locals. No obstant això, la selecció espanyola ha continuat fent un bon treball per buscar la porteria rival i ha obtingut la recompensa amb una vaselina de Sergio Camello que ha significat el 3-4. A partir d’aquí, França ha tornat a buscar l’empat per terra, mar i aire, però un inspiradíssim Pau Cubarsí en defensa, així com els seus companys, ho han impedit. El mateix Camello ha sentenciat la victòria amb un gol al temps afegit.
