La Fiscalia del Tribunal Suprem ha complert el seu compromís. Finalment, ha presentat recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va absoldre l’exjugador del Futbol Club Barcelona Dani Alves. En un extens recurs, de 63 pàgines i al qual ha tingut accés Món Esport, el fiscal de sala penal, Fidel Cadena, demana anul·lar l’absolució i retornar la causa a la sentència dictada per l’Audiència de Barcelona, que el condemnava a quatre anys i mig de presó per violació. O, en tot cas, reclama que les actuacions tornin al TSJC i amb magistrats diferents, perquè “entenen que els que van dictar la sentència d’apel·lació han perdut, per la seva anàlisi global de la prova, la imparcialitat objectiva”.
Recurs de 63 pàgines per vulneració de drets fonamentals
En definitiva, el Ministeri Fiscal avalua les dues sentències per tal de retreure al TSJC l’absolució dictada en un cas d’agressió sexual. En ser un recurs de cassació, s’hi inclou el que és fonamental en aquest tipus de tramitació processal, és a dir, la infracció d’un precepte constitucional. En aquest sentit, el fiscal considera que s’ha vulnerat, per part del tribunal d’apel·lació, el dret a la tutela judicial efectiva previst a l’article 24.1 de la Constitució, en relació amb el principi d’interdicció de l’arbitrarietat i el dret a una resolució judicial degudament fonamentada, tal com prescriu l’article 120.3 de la mateixa Constitució.
En aquesta línia, l’acusació pública interpreta que s’ha dut a terme, per part dels magistrats, una valoració no racional de la prova practicada a l’acte del judici oral i que no se n’ha valorat la totalitat, per la qual cosa s’entén que el tribunal ha incorregut en “l’arbitrarietat que està expressament prohibida a la nostra Carta Magna”. Amb aquest argument principal, reclamen anul·lar l’absolució dictada i retornar a la pena que va recaure en primera instància. El cas Alves va aixecar una forta polseguera mediàtica i social, que, després de la seva absolució, encara va incrementar el debat públic sobre les resolucions judicials que afecten la violència sexual.
