Després que el futbol femení espanyol hagués fet història en la consecució del seu primer Mundial, els focus no es van centrar en la fita de la selecció espanyola, sinó que es va parlar més del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales. No només pel que va fer, sinó per les posteriors disculpes que no han convençut ningú. A més, d’altra banda, ahir també es van produir unes declaracions masclistes per part de l’entrenador de l’Sporting, que reforcen encara més tota la polèmica. Amb relació a aquest tema, les paraules d’Alexia Putellas, després d’haver guanyat el Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, tenen ara més sentit que mai.
La migcampista va comparèixer als mitjans de comunicació, i després partir d’aquesta fita històrica de la selecció espanyola, Alexia va demanar canvis immediats en el futbol femení, sobretot en l’àmbit federatiu: “Personalment, em fa ràbia. Em fa ràbia perquè no és una cosa d’un lloc, és molt repetitiu i la FIFA se n’ha d’adonar“. Aquestes declaracions responien a les preguntes sobre les queixes de les jugadores de diverses seleccions femenines.
“Hi ha molts països que han estat temps amb baralles, i són baralles que han de lluitar les jugadores, i és un sobreesforç. La jugadora només s’ha de centrar a jugar, entrenar-se i alimentar-se bé“, va afegir Alexia. De fet, i malgrat que no va ser una de les jugadores que va demanar que no la convoquessin més amb la selecció després de la polèmica, sí que va publicar un comunicat amb “Les 15” demanant millores dins la selecció espanyola.

El record a les pioneres
La selecció espanyola només ha disputat tres Mundials en tota la seva història. De ben segur, aquest tercer serà, de moment, el més recordat, ja que ha significat la primera estrella per al combinat femení. Alexia Putellas ha sigut una de les futbolistes que ha jugat en tots els Mundials en els quals ha participat Espanya, juntament amb Jenni Hermoso, Irene Paredes i Ivana Andrés. Per això, Alexia va voler recordar totes les jugadores que, durant tots aquests anys, han fet el camí per poder arribar fins a on han arribat ara: “Això és de molta gent, jo fa deu anys que estic aquí, però començant per les pioneres… Això és de totes elles: Vero, Sonia Bermúdez, Sandra Vilanova”.