Després de la resolució del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) qualificant el petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso en l’entrega de medalles del Mundial femení de “falta greu“, impedint així que el Consell Superior d’Esports (CSD) pugui actuar per suspendre el fins ara màxim dirigent, el govern espanyol, a partir del ministre de Cultura i Esports en funcions, Miquel Iceta, ha demanat al TAD que suspengui cautelarment Rubiales.
Uns minuts després de la roda de premsa d’Iceta, Luis Rubiales ha fet públic un comunicat defensant-se, amb la contínua justificació que “l’acte amb Jenni Hermoso va ser mutu i consentit” i carregant contra el govern espanyol, a qui l’acusa de “no garantir la separació de poders“.
El comunicat íntegre de Luis Rubiales
“El passat dia 20 d’agost vaig cometre alguns errors evidents, dels quals me’n penedeixo
sincerament, de cor. És veritat que per aquests errors he demanat perdó perquè era just; i ara ho torno a fer amb humilitat. Ho faig convençut i amb el propòsit de millorar. He après que per gran que sigui l’alegria i profunda que sigui l’emoció, fins i tot quan es GUANYA UN MUNDIAL, als dirigents esportius se’ns ha d’exigir un comportament exemplar, i el meu no ho va ser.
Per tant, reitero, una vegada més, les meves disculpes per això a les futbolistes, federació i altres estaments del futbol de manera clara, rotunda i sense pal·liatius. També els aficionats al futbol i tots els que s’hagin pogut ofendre pels meus actes. També vaig donar les explicacions corresponents, explicant la veritat del que ha passat. És la meva única versió, la que he mantingut des del primer moment i segueixo defensant i no modificaré.
L’espontaneïtat i felicitat de l’històric moment ens va portar a fer un acte mutu i consentit, producte del gran entusiasme. En cap moment hi va haver cap agressió, és més, tan sols hi va haver la més mínima incomoditat, sinó un goig desbordant en tots dos. Repeteixo: amb consentiment d’ambdues parts, tant a les afectuoses abraçades, com al pic i posterior comiat ple d’afectuosos gestos mutus, que es van produir a la tarima de lliurament de les Medalles. S’han aportat i se seguiran aportant les proves, els peritatges, la documentació, els vídeos, etc. pertinents que acrediten la realitat del que ha passat. Les proves no són opinions, són fets clars.
Des d’un primer moment, la RFEF, per mitjà del departament d’INTEGRITAT, va dur a terme les diligències pertinents. Vaig ser cridat i vaig col·laborar perquè s’aclarissin els fets. Sóc el que més interessat està. Seguiré col·laborant en tots els àmbits perquè s’arribi fins al final en tot això. En aquest sentit, també he acudit al procediment obert per FIFA per defensar la meva posició. I seguiré en tots aquells altres, en què pugui demostrar la meva honorabilitat.
Em preocupa especialment que, alguns dels que han de proclamar i contribuir a garantir la separació de poders al nostre país, s’entestin a prendre part i pressionar en contra meu, en lloc de deixar que la justícia actuï amb totes les garanties, mantenint-se al marge.
Durant tot aquest període he patit un linxament polític i mediàtic sense precedents del que m’he mantingut totalment al marge. No només a nivell nacional sinó mundial. Tot i això, també he sentit el suport creixent de la gent al carrer i a les xarxes socials. Sento que alguna cosa ha canviat i davant d’una injustícia i judici públic tan espuri, el ciutadà corrent, dones i homes iguals, s’han unit. Vull agrair-ho aquí i ara. És el moment de donar-los les gràcies infinites pel seu immens suport, per creure’m, per no deixar-se portar per aquesta campanya fabricada en contra meva. El suport popular em reforça en la idea que aquest assumpte ha estat magnificat i tret de context per altres motius.
Continuo confiant en la independència dels òrgans on cal dirimir aquesta qüestió, malgrat que la pressió política i de determinats mitjans és tant interessada com brutal i que la informació sobre aquest assumpte està sent objecte de multitud de manipulacions, mentides i censures, però la veritat només té un camí, i per això repeteixo, confio que es farà justícia.
Avui, el TAD ha decidit obrir-me un expedient. En no haver-hi cap raó, segons la resolució fonamentada per aquest òrgan, per catalogar cap acció com a MOLT GREU, no es podrà aplicar una suspensió provisional per la Comissió Directiva del CSD.
Continuaré defensant-me per demostrar la veritat. Vull llançar un missatge a totes les persones de bé del nostre país i més enllà de les nostres fronteres, incloses aquelles dones que hagin estat realment agredides i que tenen tot el meu suport i compressió: això no va de gèneres, va de veritat.
En nom del Feminisme no s’ha de provar d’enfonsar un home -ni una dona- sense un judici just. La igualtat va de drets idèntics per a tothom. La Justícia s’aplica sobre persones sense que el gènere hagi de marcar prèviament el resultat. Sento que se m’ha intentat jutjar injustament per mitjans i polítics. Això no hauria de tornar a passar a ningú”.
