L’Estadi Centenario de Montevideo va viure una nit històrica. Luis Suárez, l’exdavanter del Barça, va disputar el seu últim partit amb la selecció de l’Uruguai en un empat sense gols contra el Paraguai, en el marc de les Clasificatories Sud-americanes. La multitud de 50.000 aficionats va ser testimoni no només d’un partit, sinó del comiat d’un dels millors golejadors de la història de la celeste, que es retira després de 17 anys, 143 partits i 69 gols amb el seu país.
Tot i el resultat insípid, la nit va estar plena d’emoció. En el postpartit, es va projectar un vídeo amb els millors gols de Suárez i es van escoltar missatges d’antics companys com Lionel Messi i Neymar, que van voler acomiadar l’amic i jugador amb paraules plenes d’admiració. El públic, que encara no es volia moure de les graderies, també va rebre amb aplaudiments l’exentrenador Óscar Tabárez, que va pujar a l’escenari per abraçar-se amb Suárez en un dels moments més emocionants de la nit. Els aficionats sabien que, amb el comiat de Suárez, es tanca un capítol gloriós per al futbol uruguià, que inclou altres grans noms com Diego Forlán, Diego Godín i el mateix Tabárez.
A nivell futbolístic, la selecció uruguaiana, dirigida per Marcelo Bielsa, va tenir una actuació discretíssima. Amb nombroses baixes, com la del blaugrana Ronald Araújo o Darwin Núñez, l’equip no va aconseguir generar perill. Només Suárez, en el seu últim partit, va estar a punt de marcar amb una espectacular acrobàcia, però el pal li va negar l’últim gol amb la selecció.
El partit va ser també l’inici de l’era de Gustavo Alfaro com a tècnic del Paraguai. Els guaranís van mostrar-se sòlids defensivament i, tot i no dominar la possessió, van ser més perillosos, aprofitant els espais deixats per la debilitada defensa de l’Uruguai. Jugadors com Julio Enciso i Miguel Almirón van destacar per la seva energia i qualitat.
Amb el xiulet final, Montevideo va acomiadar amb silenci i emoció l’últim capítol d’una llegenda. Suárez es va quedar al camp una estona més, mirant l’”arc Luis Suárez” que el mateix estadi va batejar en el seu honor, una escena que simbolitzava el final d’una era en el futbol celeste.
