Catalunya s’ha quedat a mig camí en el seu retorn als terrenys de joc. La Nova Creu Alta ha respost al primer partit del conjunt dirigit per Gerard López després de dos anys d’absència amb una assistència de quasi 6.000 aficionats, però el resultat no ha acompanyat. La selecció catalana ha empatat per 2-2 contra Panamà a un enfrontament on ha anat de menys a més. El combinat català ha trobat a faltar l’efectivitat com la de les dues figures que la Federació Catalana de Futbol (FCF) homenatjava avui: Sergio Garcia i Bojan Krkic. Tot i que la selecció estava afectada per baixes importants com la de Pau Cubarsí, Aleix Garcia, o Lamine Yamal entre molts altres, l’equip ha trobat a faltar els recursos individuals per capgirar un partit emotiu pel seu significat.
La crònica del Catalunya 2-2 Panamà
Catalunya va reflectir que els dos anys d’absència li van passar factura. El conjunt dirigit per Gerard va estar rovellat durant la primera meitat: volia tenir el protagonisme amb la pilota durant la primera meitat, buscant especialment passades curtes per progressar conjuntament, però no generava el perill necessari per amenaçar la porteria de Panamà. Curiosament, va ser a través d’una passada llarga quan la selecció catalana va inaugurar el marcador. Òscar Mingueza va apreciar la desmarcada de Ferran Jutglà entre els centrals de Panamà. El príncep humil del gol va combinar la qualitat amb la picaresca per marcar el primer gol de la tarda al minut onze. El porter panameny, Orlando Mosquera, va sortir amb molt descontrol de l’àrea. El davanter del Bruges només va necessitar un subtil toc per picar la pilota i posar l’1-0.
Però a diferència del combinat català, la selecció panamenya sí que gaudia d’efectivitat a la porteria d’Arnau Tenas. Tres minuts després del gol de Jutglà, Panamà ja va avisar amb una rematada on el porter del París Saint-Germain va haver d’intervenir. Al 18′, però, l’empat va arribar a la Nova Creu Alta. Eric Davies va agafar l’esquena d’Hèctor Bellerín per rematar sol al segon pal després d’una gran centrada de Yoel Bárcenas, que va deixar una dosi justa de qualitat per demostrar per què porta el “10”. Deu minuts després, Freddy Góndola ser més llest que Mingueza. Góndola es va desmarcar per darrere del jugador del Celta de Vigo -després d’una gran passada d’Andrés Andrade– per rematar sol davant Tenas. A diferència de Catalunya, els panamenys sí que estaven aprofitant les seves oportunitats per marxar al descans amb l’avantatge, fins al punt d’obligar Sergi Gómez a evitar l’1-3 sota la línia de gol.
Durant el descans del partit, la FCF ha homenatjat dos jugadors claus de la història de la selecció: Sergio Garcia, el jugador amb més partits i el màxim golejador amb la selecció, i Bojan Krkic. Una imatge bonica per als dos, especialment per a Bojan perquè es va perdre el seu propi tribut a Lleida, però insuficient per a l’exblaugrana. Exactament igual que el rendiment durant la primera part. Panamà era més efectiu de cara a porteria i, com en tenia espais, els aprofitava millor. El partit era amistós, però la pròxima Copa Amèrica no ho serà. Per tant, el conjunt dirigit per Thomas Christiansen no volia abaixar els braços. Per això López va decidir canviar de dinàmica: va fer entrar jugadors com Jastin Garcia per revolucionar el ritme del partit. Amb els canvis, Catalunya va mostrar una millor cara i també va tenir el punt de fortuna que sempre és agraït.
Carles Aleñà va marcar l’empat després d’una recuperació. Un error dels panamenys a la sortida de pilota va acabar amb la pilota als peus del jugador del Getafe, que va definir amb qualitat per posar el 2-2 al 50′ i, posteriorment, ser substituït. Com si hagués fet els deures a última hora abans de sortir. A mesura que els minuts passaven, Catalunya jugava cada cop millor. Forçava la selecció panamenya a defensar, a tancar-se amb cinc defenses i quatre mitjos centres ben plantats al seu propi camp. La selecció catalana era capaç d’arribar a moure’s millor entre línies i de tenir més profunditat, però no la suficient per assegurar la victòria.
