El derbi de Sevilla ha deixat una cosa molt clara: el futbol sense públic és diferent. Les celebracions dels futbolistes a una grada buida, els càntics i els aplaudiments enllaunats, la manca del clàssic crit de “gol” quan la pilota impacta a la xarxa… Malgrat tot, si hi ha una cosa que no canvia és que el partit va acabar amb un resultat i aquells punts se sumaran al recompte total de la Lliga per saber-ne la classificació final. És a dir, els partits es jugaran encara que no hi hagi públic i caldrà que els jugadors s’adaptin a aquest fet. En el cas andalús, el Sevilla es va imposar al Betis amb claredat i en aquest sentit no els va afectar que hi faltés la seva afició, però, podrà això afectar altres equips?
A la Bundesliga ja s’ha vist que els equips locals estan enregistrant menys victòries de l’habitual i, tot i que podria ser una coincidència, cal contemplar el factor públic. Així doncs, i mentre la Lliga no autoritzi l’entrada de públic, cosa que podria passar a partir del 29 de juny i amb un 30% d’ocupació, cal veure com pot afectar la manca d’afició local als equips de la Lliga.
Els colisseus de la Lliga
Els dos grans equips de la Lliga, Barça i Madrid, també són els que posseeixen els estadis més grans. Així, estan acostumats a veure les graderies locals plenes de gom a gom. El Camp Nou, amb una capacitat de pràcticament 100.000 aficionats, és l’estadi més gran d’Europa i el Santiago Bernabéu, amb uns 20.000 menys, també és un autèntic colisseu. A priori es podria pensar que són dos equips que es veuran perjudicats per la falta de públic, però a la vegada no són camps que tinguin fama de pressionar d’una forma especialment dura. A més, l’alta presència de turistes fa que les graderies es vegin encara més descafeinades.
Per si això no fos prou, el Madrid no jugarà al Santiago Bernabéu, sinó a l’estadi Di Stefano de Valdebebas, cosa que encara pot fer que els jugadors se sentin més estranys. El seu camp com a locals serà un de diferent de l’habitual i a més estaran sense públic. Cal afegir que el Llevant es trobarà en la mateixa situació.
El Wanda Metropolitano, el tercer estadi més gran de la Lliga amb uns 68.500 seients, sí que pot trobar més a faltar els seus afeccionats. El Frente Atlético és el grup d’animació més multitudinari de l’Estat i en aquest aspecte mossega molt més que d’altres. Malgrat tot, paga la pena destacar que és un grup ultra, amb vinculacions amb el nazisme i el feixisme i que encara rep el suport de la presidència del club. El cas de l’Atlètic de Madrid és similar al del Betis, un estadi amb molta capacitat (60.000 seients) i una afició que pressiona molt, però també amb un grup d’ultradreta.
Amb les dades a la mà
Si bé aquests equips trobaran a faltar el públic per les dimensions de l’estadi, n’hi ha d’altres que ho faran per la fidelitat dels seus afeccionats. El Granada, malgrat que el Nuevo Los Cármenes no és cap transatlàntic, és l’equip amb el percentatge d’assistència més elevat, ja que, de mitjana, el seu estadi sempre està ocupat a un 84,5%. El Leganés, l’Osasuna i l’Alabès es troben en unes circumstàncies similars, mentre que el Sevilla, el València i els ja mencionats Atlètic de Madrid i Betis també tenen unes dades d’assistència molt importants amb uns estadis de grans dimensions.
Un cop anomenat el València, cal aturar-se bé a analitzar el seu cas perquè, mirant les estadístiques, pot ser que sigui un dels equips més perjudicats. Més enllà de la mida de l’estadi, que amb 55.000 espectadors és un dels més grans de l’Estat, i la fidelitat del públic, també és un dels conjunts que aquesta temporada ha aconseguit molts més punts a casa que a fora. És més, si només es jugués fora de casa, el València passaria d’estar lluitant per la Champions a estar lluitant per la permanència. En aquest sentit, el Mallorca també seria un dels grans perjudicats, ja que només suma cinc punts com a visitant. Per tant, la manca d’escalf de l’afició local per a aquests dos equips pot arribar a ser un gran problema. Barça, Granada, Betis, Alabès i Eibar es troben en una situació similar, tot i que no tan extrema.
Algú se’n pot beneficiar?
De la mateixa forma que equips com València, Atlétic de Madrid o Mallorca poden trobar a faltar el públic en gran mesura, també n’hi ha d’altres que, seguint la lògica sempre incerta de les dades, podrien sortir-se’n beneficiats. Cal parlar d’exemples com Getafe, Celta, Vila-real o Valladolid, que són alguns dels estadis de la Lliga que menys s’omplen i a la vegada són equips que tampoc no pateixen especialment quan juguen fora de casa pel que fa a punts aconseguits.
Malgrat tot, si hi ha un cas que destaca per sobre de la resta és el de l’Espanyol. L’RCDE Stadium és el camp que menys s’omple, amb només un 58,1% d’assistència mitjana. A la vegada, els blanc-i-blaus són l’únic equip de la Lliga que ha sumat més punts com a visitant que com a local, amb un total de vuit a casa i dotze fora. Per tant, l’Espanyol podria veure’s beneficiat en aquest sentit, ja que, a priori, no hauria de patir tant com altres equips per la falta de públic. Tot i això, en un cas de vida o mort, com és el dels blanc-i-blaus, l’empenta de l’afició també es pot trobar molt a faltar a l’hora d’aconseguir la permanència.
