Eren molts els qui ho advertien quan acabava l’estiu i es confirmava la marxa de Borja Iglesias de l’Espanyol: calia trobar algú que marqués els 20 gols que va anotar el davanter gallec la temporada passada. La direcció esportiva del club, però, es va encomanar a jugadors que ja havien demostrat que no eren grans golejadors, com Ferreyra o Wu Lei, i només es va moure per fitxar Calleri, que la temporada anterior havia aconseguit nou dianes amb l’Alabès. El dia d’avui aquestes advertències són més que una realitat: a l’Espanyol li falta molt gol, com a mínim a la Lliga.
Malgrat que en l’esperpèntic partit davant de l’Osasuna els blanc-i-blaus han estat capaços de marcar dos gols, poc han servit per impedir la victòria dels navarresos (2-4). El primer, de Marc Roca de penal, ha donat l’única alegria que s’ha viscut a Cornellà, ja que ha obert la llauna. El segon, una volea de Calleri a l’última jugada del partit, ha estat pur maquillatge. A l’Espanyol li falta gol perquè a la jornada 15 només n’han marcat deu i perquè en aquests moments de la temporada passada ja en portaven 17, vuit dels quals de Borja Iglesias. En canvi, aquest curs només tres dels deu gols de l’Espanyol han estat anotats per davanters. Ferreyra, Wu Lei i Calleri n’han aconseguit un cadascun.
Culpar els davanters tampoc no seria encertat del tot. Si no marquen tants gols com la temporada passada també és perquè no es generen prou jugades perquè sigui així. Dels deu gols dels blanc-i-blaus d’aquesta temporada, només quatre han vingut d’una acció col·lectiva, la resta han estat a pilota aturada.
No es respira optimisme a l’Espanyol pel que fa a aquesta Lliga. El joc, les dades i els resultats dels blanc-i-blaus són molt pobres i el descens comença a pesar com una gran llosa. Ara bé, l’esperança pot arribar veient com estan les coses a l’Europa League. Més enllà dels bons resultats que han permès la classificació de l’equip a la següent ronda, les dades golejadores són molt diferents. En cinc partits, l’Espanyol ha marcat dotze gols, que suposen una mitjana de més de dos gols per partit, molt lluny del que passa a la Lliga, on no s’arriba al gol per duel. A més, l’aportació golejadora ha vingut d’homes com Campuzano o Vargas, que encara no s’han estrenat a la competició domèstica. Si els blanc-i-blaus són capaços de prendre el mateix camí a la Lliga, hi haurà possibilitats per mirar cap a la salvació, si tot continua igual, la temporada pinta molt magra a Cornellà-El Prat.
