La totpoderosa selecció dels Estats Units necessita dos penals, un força dubtós, per eliminar Espanya del Mundial de França als vuitens de final (1-2). Les noies de Jorge Vilda competeixen de tu a tu contra la gran favorita en un nou partit històric per al futbol femení espanyol, però es desperten del somni mundialista de la forma més dura possible. Rapinoe, amb dues dianes des dels onze metres, anul·la l’extraordinari gol de Jennifer Hermoso.
Un os dur de rosegar per al monstre
Tres vegades campiona del món. Potència número 1 del rànquing. Ha arribat al compromís d’aquest dilluns encadenant nou victòries consecutives (tretze partits sense perdre) i set duels sense encaixar cap diana. Va firmar, amb 18, el rècord de gols en la fase de la classificació de la Copa del Món. En tota la seva història, només ha caigut una vegada abans de les semifinals d’una gran cita. Estats Units, la millor selecció del món i la gran favorita a revalidar, a França, el tron que ja va aconseguir al Canadà l’any 2015, ha estat la primera rival de la història d’Espanya en els vuitens finals del Mundial.
Malgrat que el repte per a les noies de Jorge Vilda era de dificultat elevadíssima, aquestes no s’han deixat superar per les expectatives ni per la teòrica superioritat sobre el paper de les seves rivals. I això que la blaugrana Mapi León ha comès un penal tan clar com innecessari quan només s’havien disputat quatre minuts de joc i Rapinoe, des dels onze metres, no ha perdonat. Espanya, que necessitava posar punt final a la sequera de dos partits sense veure porteria, no ha tirat la tovallola tot i que era la solució més fàcil. La Roja va viatjar a França amb ganes de fer història i així ho ha demostrat: només tres minuts després de l’ensurt inicial, Jennifer Hermoso ha aprofitat una gran pressió avançada de les espanyoles i s’ha inventat un extraordinari gol des de fora de l’àrea per igualar el partit i deixar clar als Estats Units que si volien classificar-se per als quarts haurien de suar de valent.
Rapinoe ha batut Paños des del punt de penal en dues ocasions | EFE
La selecció nord-americana s’ha hagut d’enfrontar a un os dur de rosegar. Ha tingut la possessió i s’ha apropat amb perill a l’àrea de Sandra Paños, però no ha comptat amb excessives oportunitats i no ha aprofitat les que ha tingut. A més, l’Espanya més combativa no ha renunciat a fer mal sempre que ha pogut i ha sabut viure perfectament en el rol de no favorita, el qual ha acceptat sense discussió. Intentar fer front a la realitat no vol dir negar-la ni desmerèixer-la. Amb rebel·lia, les de Jorge Vilda han aconseguit que el marcador no es mogués abans del descans. La primera missió, la de no claudicar sense competir, ja estava complerta.
Un polèmic penal decanta la balança
A la represa, la selecció espanyola encara ha fet un pas més endavant i ha igualat les forces. S’ha aliat amb la pilota i ha dut el partit al terreny que li interessava, un escenari amb poques aproximacions i un ritme baix. A mesura que han anat passant els minuts, els nervis s’han apoderat del combinat dels Estats Units, que se sabia i se sentia superior a Espanya abans del compromís, però ha vist que la seva classificació no estava assegurada, ni de bon tros. Naeher no ha hagut de fer cap intervenció de mèrit, però les sensacions d’igualtat absoluta eren molt diferents de les previstes.
A falta de vint minuts per al final, no obstant això, l’arbitra ha assenyalat, prèvia revisió del VAR, un penal a favor dels Estats Units, aquest molt més dubtós que el de la primera meitat, i Rapinoe ha tornat a avançar les nord-americanes amb un gol des dels onze metres que ha frustrat les opcions d’una Espanya molt combativa. Les de Vilda encara tenien força temps per provar de portar l’eliminatòria a la pròrroga, i ho han intentant, però malgrat que han seguit incomodant tant com han pogut les seves rivals, no han aconseguit trobar el gol de l’empat.
